Al feixisme grec li ha tocat el rebre després d’haver amenaçat impunement durant anys col·lectius que considerava menyspreables. Cada pecador té la seva penitència, o en llenguatge més ancestral, a cada porc li arriba el seu Sant Martí. Entre aquests grups a qui el feixisme del moviment Alba Daurada, Khrisí Avgí (en grec és Χρυσή Αυγή), tenia com a obsessiu objectiu, hi podeu col·locar els refugiats, els musulmans, els jueus, gent d’esquerres, els europeistes, els pobres... La justícia grega ha declarat ara el partit polític Alba Daurada com a “organització criminal”, una decisió que ha trigat cinc anys a arribar.

Quan jo vivia a Atenes, als anys 90, el grup neonazi Alba Daurada existia només embrionàriament. Des de fa temps conec gent que ha patit insults i persecucions per culpa d’aquesta facció d’extrema dreta grega: negacionista, feixista i extremadament perillosa. L’Anna, una musulmana grega periodista, m’escrivia aquesta setmana comunicant-me la notícia de la justícia i explicant que no només l’havien amenaçat a ella i la seva família sinó que també l'havien atacat amb gasos lacrimògens. No estem només davant d’un grup que intimidava, sinó que Georgios Roupákis, militant, ha estat condemnat per l’homicidi de Pavlos Fyssas, un raper grec conegut amb el nom de Killah P que va rebre dues punyalades mortals al cor el 2013 al barri atenenc del Pireu. No era només una organització que insultava, sinó que la justícia ha dictaminat que matava per encàrrec.

El nom poètic d’Alba Daurada era una excusa per amagar els més sinistres impulsos xenòfobs i extremistes dels seus membres. Aquest grup condemnat, capitanejat per un ex soldat militar Nikoláos Mihaloliakós, es va formar el 1985 amb pretensions racistes ja des de l’inici, especialment, però no només, contra l’islam. El cementiri jueu d’Atenes es desperta sovint amb esvàstiques pintades per Alba Daurada. Han comptat amb la complicitat d’algunes —per sort poques— faccions extremistes de l’Església ortodoxa grega. Són prorussos i el 2012 van entrar al Parlament amb el suport de 440.966 grecs en un dels pitjors moments de l’economia grega.

L’euroesceptisme dels grecs no prové d’una mania contra Europa, sinó d’una reacció contra una Europa que els ha donat l’esquena

El Tribunal d’Apel·lació d’Atenes declara culpable de dirigir una organització criminal a Nikoláos Mihaloliakós i a altres membres de la cúpula. El líder que admira el nazisme, nega l’Holocaust, fa la salutació nazi i proclama consignes populistes a tort i a dret en el país que va veure néixer la democràcia. Ells no s’havien autodefinit mai racistes sinó sobiranistes, posant els interessos de Grècia “per sobre de tot”. Una deriva d’un nacionalisme estèril i malentès que va situar el nosaltres ètnic per sobre del nosaltres cívic i va derivar en un feixisme descarat i prepotent, que creixia proporcionalment al mal que covava. Quan més cridaven contra els immigrants, més s’engreixaven d’odi i supèrbia.

Els feixismes, però, no desapareixen a cop de sentència. Tot el que arrela a les entranyes humanes costa d’eradicar només amb legislació. Grècia, el país que ens va ensenyar el concepte de filoxènia o acolliment de l’altre, de l’estranger, pot redreçar el tir. Però la bona voluntat sola no desmantellerà l’empobriment i la por d’un país que ha sentit el pes de la Troika, la insuportable càrrega d’una austeritat que no li ha permès aixecar el cap, la inoperància d’Europa que l’ha deixat com a porta per resoldre el clam dels refugiats. Ens sembla lluny, però nosaltres també som part de l’auge dels populismes arreu. Les nostres accions individuals i col·lectives afecten la geopolítica mundial. L’euroesceptisme dels grecs no prové d’una mania contra Europa, sinó d’una reacció contra una Europa que els ha donat l’esquena. Grècia no és feixista, s’hi ha tornat. El final d’Alba Daurada és una bona notícia. Però parcial, perquè la serp és morta, però el verí persisteix.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Gonzalo Boye
Opinió "¡Quieto todo el mundo!" Gonzalo Boye
Elisa Beni
Opinió Observeu si el jutge descansa Elisa Beni