L’Ada Colau quan parla dels refugiats pot arribar a tenir un discurs que es confon amb els principis del cristianisme. Aquesta setmana ha passat un fet insòlit, i és que han compartit taula el cardenal de Barcelona, Omella, i l’alcaldessa. Per primer cop. Naturalment s’havien trobat en anteriors ocasions privadament, però el seu primer acte públic ha estat a l’Ajuntament. El nexe d’unió? Els refugiats. 

Algunes de les perles que va deixar anar a casa seva, que també és la casa dels barcelonins, a l’imponent Saló de Cent, van ser exigents i gens autocomplaents: “No ho estem fent prou bé”. En un discurs farcit d’orgull barcelonista i obert, amb ecos com “som ciutat acollidora i diversa” o “Europa no està prou a l’altura del moment”, l’alcaldessa va dir que “valorem la diversitat que ens visita i ens porta riquesa cultural i espiritual”. Va apel·lar a principis dient que Europa sembla “desmemoriada” quan “oblida els seus orígens”, sobretot en “valors com la defensa per sobre de tot de la vida humana i de la pau”. Després de recordar la importància cabdal del “fet religiós i la cultura”, va confessar “a títol personal” que per ella és “un honor” que la revista Qüestions de Vida Cristiana hagi inclòs la seva intervenció davant del papa Francesc sobre els refugiats d’un acte d’alcaldes del món que es va fer al Vaticà.

“Els refugiats són una oportunitat per a nosaltres, per rescatar-nos de la nostra misèria moral"

Les morts massives a la Mediterrània es podrien evitar i cal no normalitzar aquest fet de dolor i de mort, va afegir. El dolor “cruel” s’ha de poder aturar, ja que el fet migratori seguirà tenint lloc i les persones continuaran desplaçant-se. L’alcaldessa creu fermament que no hi ha alternativa a l’acollida, una constatació que comparteix amb el cardenal Omella, pel qual la resposta cristiana és i no pot ser altra que acollir. En l’acte, organitzat per la Fundació Maragall i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, era l'ocasió per presentar el volum “Era foraster i em vau acollir” que la revista Qüestions de Vida Cristiana ha dedicat al refugi.

Colau convida a mirar-se al mirall i veure si “estem o no a l’altura de la nostra humanitat”, i si volem o no que s’imposi la por “o la nostra fraternitat”. Per Ada Colau, hi ha motius per a l’esperança, des de la gent d’Open Arms al papa Francesc. Per Colau, calen ports de vida segurs i hem de saber que tothom es mereix una segona oportunitat, no només els refugiats, sinó que ells són “una oportunitat per a nosaltres, per rescatar-nos de la nostra misèria moral”. En l’acte, el filòsof Francesc Torralba va apel·lar a recuperar el concepte de filoxènia o estima pel foraster, i a desterrar la xenofòbia que actua impunement a les xarxes socials. Revisant els apunts que vaig prendre mentre parlaven, hi ha frases que podrien ser d’Omella i són de Colau, i viceversa. La humanitat no és patrimoni de religions, tampoc de visions laiques de la vida.