La nit és tramposa. Ens ofereix oportunitats i complicitats, però també és terreny pel dubte, per l’angoixa i la incertesa. La nit fosca de la mística és ja un clàssic en la literatura espiritual. Les religions han explorat molt la vessant nocturna, perquè la foscor i la claror han format part des de temps immemorials de la seva gènesi. En el catolicisme persisteix la tradició de l’adoració nocturna, i a Barcelona, per exemple, el Tibidabo obre les portes cada nit a persones que vulguin pregar davant del Santíssim, és a dir, asseguts o agenollats davant del sagrari. Altres parròquies en diuen adoració continuada, perquè aquesta praxi religiosa no s’atura ni de dia ni de nit i contra tot pronòstic atreu cada cop gent més jove. A la nit també hi ha idees com els sentinelles de la nit, uns catòlics que van per discoteques i locals nocturns parlant de Jesús a la gent que es troben.
El món digital planteja un repte a les religions: mentre els temples, les sinagogues, les mesquites, les esglésies… al vespre tanquen les seves portes, a Internet segueix la conversa, la recerca, la curiositat, les ànsies de coneixement o d’espiritualitat. Les religions estan inventant fórmules per ser sempre presents, dia i nit, però la manca de personal no sempre ho permet. Mentre el panorama digital es va omplint d’aplicacions, comunitats virtuals, cadenes de pregària, jocs interactius... també la vessant física i offline de les religions es disposa a ser proactiva.
Les religions en si mateixes no existeixen: les religions són persones
A Barcelona, la nit del 14 i el 15 de setembre se celebra la 4a edició de La nit de les religions, tot un dia i una nit en què diverses religions de la ciutat obren les portes dels seus locals i conviden a la ciutadania a conèixer-los.
Aquesta nit, que emula la Nit als Museus, està formada per activitats que han pensat, en el cas català, 53 entitats participants. Seran tallers, degustacions de menjar, concerts, visites guiades, conferències… La iniciativa és de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), que ara també ha afegit al seu nom “Interconviccional”. Volen ser un espai de trobada i coneixement de la diversitat de religions, espiritualitats, conviccions i cosmovisions presents al nostre país. Una oportunitat per al diàleg en què la ciutadania es pot acostar a conèixer la diversitat de la ciutat. Compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i parteixen d’un principi d’Asoka del segle III ac: "El contacte entre religions és bo. Tothom hauria d’escoltar i respectar les doctrines professades pels altres. I si hi ha motiu per a la crítica, s’hauria de fer de manera afable" (Asoka, edicte dotzè, segle III aC).
Ja fa anys que a Berlin fan la Lange Nacht der Religionen, la llarga nit de les religions, i són gairebé 100 les comunitats que hi participen. La nit catalana s’hi inspira. En el cas alemany, l’ànima és Thomas Schimmel, que creu que hi ha raons per “celebrar i unir”, però sobretot per propiciar discussions realment interreligioses. La força que hi ha darrera la idea és que les religions poden pacificar i unir. I perquè això no sembli una declaració de Miss Mundo, es deixen interpel·lar per persones que no són creients, i obren les portes, en un format –la nit–, que estimula i s’assembla més a una activitat lúdica que a una rigorosa celebració religiosa, més institucional i per adeptes.
Les religions en si mateixes no existeixen: les religions són persones. Gent normal i corrent, gent amb problemes i solucions, persones que creuen en un món en què han de conviure amb gent que ni creu ni entén que els altres tinguin creences. La nit els pot unir. Perquè “la nit ens confon”, diuen els joves quan surten de festa, i tanmateix ens pot ajudar a distingir, conèixer i valorar.