El primer dia que vaig entrar a les Nacions Unides de Nova York va ser per a una sessió dedicada al Pacte Global sobre Refugiats. Ens va convidar monsenyor Bernardito Azua, diplomàtic filipí que acaba de ser nomenat nunci apostòlic a Espanya i a Andorra. Després de participar a la sessió sobre refugiats on la Santa Seu, com a observadora que és davant de la ONU, les dues persones que havíem assistit a la sessió vam veure com monsenyor Bernardito ens conduïa a una de les macrosales que hi ha per prendre cafès a l’imponent edifici a Manhattan. Bernardito Azua semblava no tenir pressa, i jo patia perquè el temps de l’Observador Permanent davant de la Santa Seu no és precisament abundant. Va escoltar i va parlar de la determinació de seguir amb l’agenda del Papa, tot i que no agradi a alguns poderosos del món. Vam passar davant de la bandera del Vaticà i ens vam fer una foto. Una altra fotografia, amb la bandera d’ Espanya: potser ell ja sabia que després de 5 anys a les Nacions Unides venia de nunci-ambaixador, mentre que jo imaginava que el Papa no podia prescindir d’un home tan intel·ligent, i segur que el cridava a Secretaria d’Estat i se l’enduia al Vaticà.

Finalment ha estat escollit i tindrà la delicada missió de ser l’enviat de Francesc a una Espanya que no és una bassa d’oli, però Bernardito Azua no és expulsat del paradís com un angelet que desembarca en paracaigudes. N’ha vist de tots colors, des de la seva Filipines natal fins a les emergències a Haití, on va tenir un paper destacat. Ha estat al servei diplomàtic a Madagascar, a Bulgària, Albània i a la Santa Seu. Des de les Nacions Unides a Nova York ha centrat en els refugiats una de les seves batalles més fortes. Bernardito, amb aquest nom entranyable que escurça distàncies, copsarà ràpid com està el panorama episcopal espanyol. Reconeixerà els bisbes pro-Francesc i detectarà ràpid els reticents. El seu somriure i bonhomia serà una bona arma per acostar-se a realitats que li aniran plantejant les forces vives de l’Església a Espanya i Andorra. Certament té una concepció per exemple de la família que contrasta amb la nostra: grans famílies, compactes, unides, amb molts de germans. També prové d’un context on la generositat –i els mitjans– dels catòlics és molt excelsa, i aquí es trobarà amb una mica més d’escassetat de recursos, però també amb vitalitat eclesial, pluralitat de maneres d’entendre l’Evangeli i amb una Església catòlica que encara talla, encara que s’hagi fet petit, el bacallà. 

Bernardito Cleopas Auza no ve a una zona tranquil·la on no passa res. Haurà de lidiar amb dossiers que treuran foc, i llegir estirabots als diaris dels mateixos catòlics que es tiren els plats pel cap. No deixarà de somriure. Ve de l’Amèrica de Trump i és fill d’un dels països més catòlics del món. Fixem-nos que el Papa amb aquest nomenament està dient que per ara els nuncis italians els envia a un altre lloc. Que vol un alt diplomàtic asiàtic per planar per aquestes terres. I que és relativament jove (60 anys) i amb forces. El seu emblema episcopal és “Ut diligatis invincem”. Estimeu-vos els uns als altres. L’etapa Auza a Espanya pot ser decisiva i li caldrà estimació. A cabassos.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat