La cap de llista del nosurrendisme a Sabadell ha parlat alt i clar. Amb una confessió que l'honora. Lourdes Ciuró, també exconsellera, textualment ha afirmat: "Tres anys donant estabilitat al Govern a canvi de res".
Chapeau! Passa poques vegades que un dirigent polític sigui tan sincer. Ciuró ho és. Poques vegades un polític admet la seva posició i el paper que exerceix sense cap pudor. I té mèrit que ho fes a la xarxa predilecta dels nosurrender, confessant a tothom el remunerat paper d’estrassa que ha fet, que han fet a Sabadell i que tot indica que seguiran fent. Sense manies, sense complexos. Passant el motxo, si cal, com els seus companys a la Diputació de Barcelona. Paper pel qual ara postula el també exconseller Puigneró.
Sabadell és una de les terceres ciutats catalanes. Amb Terrassa i Badalona. Avui hi torna a governar el PSC amb una confortabilitat admirable gràcies al suport incondicional de Junts amb l'exconsellera Lourdes Ciuró al capdavant. Bé, precisem. Ciuró deia que seria gratis, i és a canvi de dos sous i mig. Que, tot sigui dit de pas, són tan legítims com tants d'altres. Així que, en rigor, gratia et amore tampoc.
Sabadell és una d'aquelles metròpolis que poden tombar. Les majories són fràgils. Ahir hi havia un alcalde sobiranista per escàs marge. Avui n'hi ha una en minoria de socialista, o “del 155”, en argot habitual dels companys de Ciuró. Gràcies precisament a la candidatura que va liderar Ciuró, que va pactar i garantir estabilitat a un govern en minoria del PSOE. A canvi de res, com diu l’exconsellera, si descomptem la qüestió crematística.
Ciuró sap prou bé que el seu indultat secretari general, Jordi Turull, passeja feliçment pel carrer gràcies a uns indults molt treballats.
El meu amic Gabriel Fernàndez —única alternativa viable al govern del PSC a Sabadell— diu, però, que, tot i que tinc raó, vaig confós. I que la Ciuró es referia al govern del PSOE-Podemos de Madrid. Impossible! Li he dit.
Com que el Gabriel insistia en el meu error, li he fet notar que Ciuró sap prou bé que el seu indultat secretari general, Jordi Turull, passeja feliçment pel carrer gràcies a uns indults molt treballats. I segur que ella deu estar immensament satisfeta que, en lloc de seguir a presó (perquè Torra no les va obrir pas), hagi estat excarcerat. I ara també deu estar joiosa que un tipus excel·lent com el terrassenc Josep Rull pugui fins i tot presentar-se a les pròximes eleccions —si vol— gràcies a la derogació de la sedició. No és pas menor. Rull, a més de ser un tipus formidable, podria ser un bon candidat.
El Gabriel, però, ha seguit insistint que tinc raó. Però, tossut, que Ciuró no anava per aquí. A propòsit d'això, li he recordat que Ciuró —després que Torra ja no fos president— va ser consellera de Justícia i que tampoc va obrir les presons per tal que en Turull i tota la resta recuperessin la llibertat. Així que segur que sap i valora la llibertat dels empresonats. Ni que fos mantenint les inhabilitacions.
A Sabadell no ha estat gratis. Dos sous i mig. A Madrid, tampoc. I no anava de sous. Una altra consideració és si se’n podria haver tret més suc. Tres sous a Sabadell potser sí. I a Madrid? L'autodeterminació? Tant de bo!