Els metges residents som titulats en Medicina (6 anys de carrera) que hem opositat per ser MIR (metges interns residents), en el millor dels casos durant un any, i estem fent la residència (4 o 5 anys) per obtenir el títol d'especialista. 

Òbviament només algú amb molta constància, dedicació i capacitat de sacrificar la seva vida social i personal (com sovint ens diuen, vocació) pot arribar al final d'aquest procés. 

Però ens estan maltractant. No tenim les hores de descans setmanal garantides per llei (36 h ininterrompudes), de vegades arribem a fer 31 h de feina seguides (guàrdies que s'han de fer) i descansos de menys de 12 h entre dos dies.

Fem de mitjana entre 4-6 guàrdies al mes (traducció: 4-6 jornades de 24 h de feina sense descans, hores que, per acabar-ho d'adobar, no cotitzen de cara a la jubilació). 

A més, teòricament estem en període de formació, i això és molt qüestionable en les circumstàncies actuals, a causa de la precarietat i falta de recursos que amb la crisi sanitària causada per la Covid-19, s'ha accentuat. El nostre salari base oscil·la entre els 900 i els 1.200 euros nets al mes en funció de l'any de residència (és a dir, de 6 a 8 euros l'hora, el personal sanitari més mal retribuït). 

Les hores extres fetes (que no solen ser poques) ni tan sols queden comptabilitzades perquè no tenim sistema de registre d'entrades i sortides (òbviament no interessa perquè es posaria en evidència una realitat que val més no saber). 

Pel que he exposat i uns quants punts més en els quals no vull estendre'm, els residents de tot Catalunya hem decidit anar a la vaga els dies 21, 22 i 23 de setembre. 

Se'ns estan exigint uns serveis mínims del 100%, un tipus de serveis només previstos per a personal imprescindible per al funcionament adequat d'un Estat

Però sabeu què? Se'ns estan exigint uns serveis mínims del 100%, un tipus de serveis només previstos per a personal imprescindible per al funcionament adequat d'un Estat, per tant:

-No s'està respectant el nostre dret a fer vaga.

-Molts companys que voldrien fer vaga hauran d'anar a treballar.

-Estan posant en evidència que som serveis essencials (però amb un sou de formació), tot i que la nostra feina a l'hospital hauria de ser prescindible.

I ara mateix sento com una barreja de frustració i ràbia cap a aquest sistema tan injust.

I esperem que també aplaudiu per donar-nos suport aquests dies. Perquè demanem dignificar la nostra feina per formar-nos i atendre-us més bé.

 

Paula Pujal

Resident de 2n any de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat