“Arinsal, com més alta més pura”. Aquest era el lema d’una empresa embotelladora d’aigua que ha hagut de tancar després d’intoxicar amb un virus fecal més de 4 mil persones. Conclusió: la realitat era que com més alta més caca. Literalment.

I és que una cosa, pel fet de ser molt “natural”, molt “casolana” o molt “ecològica”, no garanteix que sigui ni més sana ni millor per a la salut.

Suposem una persona que munta una parada al mig del carrer i hi ven ous de les seves gallines. Segur que aquells ous, en tots els casos, seran més bons que uns de comprats en un gran supermercat on hi ha una muntanya amb 500 dotzenes d’ous que l’últim cop que van veure una gallina ja hi havia el PSC governant a l’Ajuntament de BCN. Ara bé, seran més sans? Doncs si tot va com ha d’anar, des del punt de vista d’estricta seguretat alimentària, estem al 50%. Ara bé, quines garanties sanitàries m’ofereix el senyor que ven uns ous que no sé ni d’on han sortit? Les seves gallines estan sanes? Algú controla que no hi hagi cap virus a l’explotació? Si no passa cap control, em puc refiar d’aquells ous? No. En canvi els ous del gran supermercat, encara que no tinguin gust de res, des del punt de vista de la meva salut, m’ofereixen garanties. Per tant, i permeti’m la provocació, sanitàriament puc refiar-me més d’un menú del McDonald's que de la sopa que em ven algú pel carrer, que no sé ni on l’elabora, ni com la transporta, ni on la guarda, ni en quines condicions. I m’explico.

Fem una altra suposició. Una persona que fa pastissos a casa i es posa a vendre’ls pels restaurants. Poden ser boníssims, poden estar fets amb els productes més naturals, inclosos els ous del senyor de qui parlàvem abans, però quina garantia tinc jo que la cuina on els fa està en condicions? Quina garantia tinc que aquesta persona es renta les mans cada cop que va al lavabo? Sí, ja sé, la mateixa que la que hi pot haver en una pastisseria, però si un establiment m’intoxica tinc on anar a queixar-me i algú se’n fa responsable, encara que acabi sent l’administració. Si m’intoxico amb uns ous on la salmonel·la saluda amb la maneta o amb un pastís que camina sol, i que han estat comprats a no se sap qui, qui en respon?

¿Estic dient que són millors els ous industrials trets de gallines explotades com a esclaves i els pastissos industrials que no coneixen la presència humana ni de vista? No. El que dic és que aquesta moda publicitària que tot el que és presumptament “natural”, “ecològic” o “bio” ha de ser més sa, no és necessàriament cert. Arinsal n’és el gran exemple.

Estic dient que, entre un formatge elaborat per un artesà i un d’una gran indústria, NO hi ha color. Ara bé, sempre que l’artesà passi uns controls sanitaris i sàpiga fer formatge (o pastissos)... Perquè aquesta és l’altra. Tenir la millor llet, la més pura i munyida de les vaques (o cabres, o ovelles, o búfales) que mengen la millor herba, no garanteix que el formatge sigui bo. Que hi ha gent que està fent pagar 10 € per un trosset de formatge que no serveix ni com a serradures pel gat.