Una festa amb un nom tan diàfan com “la Mercè” d’entrada és una festivitat mariana femenina. La ciutat de Barcelona sap declinar molt bé el segon aspecte i no recorda amb tanta vehemència el primer.

L'alcalde Collboni ha dit que “celebrar la Mercè és celebrar-nos a nosaltres mateixos i mateixes. Celebrar els nostres valors de convivència, diversitat i solidaritat. Celebrar
tots els cognoms de la llibertat: la llibertat creativa, la llibertat d'estimar, la llibertat de gaudir i de compartir Barcelona”. Combrego en cada mot i en l’esperit de la festa.

On no excel·lim tant és en saber l'origen i el motiu de la festivitat, que sí, té un origen religiós. El protocol voldria que les celebracions religioses fossin al programa municipal, però fa anys que no hi apareixen. Seria més fàcil ser realment inclusiu i afegir al programa també les misses de la Mercè. 

Perquè no podria ser que si celebrem tots els cognoms de la llibertat, no tinguéssim en compte la feliç relació entre laïcitat i religió, entre cultura i espiritualitat. És incongruent obviar que la Mercè es diu així perquè és la festa (religiosa) de la Mercè. Perquè esteu llegint aquest article el dia fixat en el santoral com Mare de Déu de la Mercè, i no com a Festival de la Mercè, o Gimcana de la Mercè.

És incongruent obviar que la Mercè es diu així perquè és la festa (religiosa) de la Mercè. Perquè esteu llegint aquest article el dia fixat al santoral com Mare de Déu de la Mercè, i no com a Festival de la Mercè, o Gimcana de la Mercè

No la trobem al programa, però dins la ciutat també costa prioritzar la Mercè. Aquesta Mare de Déu de la Mercè està encapsulada en una basílica que té massa rivals a la ciutat: la catedral, santa Maria del Mar, el Tibidabo… Tampoc és un indret de facilíssim accés i ara té més turistes que devots al voltant. A més a més, ha de conviure amb la rival Eulàlia. Totes dues protegeixen la ciutat comtal. La Mercè va salvar la ciutat d’una plaga de llagostes el segle XVII i es va convertir en la seva patrona. L’advocació mercedària té inici quan el dia 1 d’agost de 1218 aquesta Mare de Déu s’apareix en somnis al rei Jaume I, a sant Pere Nolasc i a sant Ramon de Penyafort. Els encomana la missió de fundar un orde religiós que rescatés els cristians captius. 800 anys més tard els mercedaris segueixen amb aquest carisma, sobretot assistint a les persones internades a les presons i també treballant en l'àmbit de la marginació.

La imatge que es troba a la basílica va salvar-se de miracle, i és una restauració: el juliol de 1936 van cremar l’Església i Teresa Coll Muñarch va aconseguir agafar la Mare de Déu de la Mercè i dur-la a Capitania General, on aquell mes de setembre es va lliurar a la Junta de Salvació del Patrimoni i posteriorment al Museu d'Art de Catalunya, on va tornar a l'església després de la restauració (no tenia braç ni cap de les dues mans). En els Goigs que va compondre mossèn Cinto Verdaguer l’anomena “princesa de Barcelona”. El seu dia, avui 24 de setembre, el temple acull 7 misses, la principal presidida pel cardenal Omella al matí, on assisteix l’alcalde Collboni com ja feia quan era regidor, però també n’hi ha una en llenguatge de signes a la tarda. La Mercè que se celebra amb trabucaires, seguicis populars, esbarts dansaires, passada de nans i gegants, repics de campanes i balls de sardanes, cavalcada, diada castellera, matinera de grallers, jornades de portes obertes a desenes de museus, també ofereix, senyores i senyors, celebracions religioses, i seria natural poder-ho saber des del programa oficial i no havent d’anar a rastrejar webs de la basílica i de l’orde dels Mercedaris. Seria un servei als ciutadans que ara no es brinda.

Collboni també recorda que “la Mercè és un acte d’amor que ens regalem per iniciar el curs amb les piles carregades”. Els Goigs de la Mercè ja en parlen, també, d’amor: “Barcelona enamorada, vos fa trono del seu cor, puix del Cel li sou baixada, feu-ne del de vostre amor”. Que aquest amor universal i que ens fa a tots millors no s’oblidi de les arrels. Seria, que trist, un amor escapçat, com la pobra imatge que es va quedar sense les mans a la Guerra Civil.