Carlos Mazón —l’encara resident al Palau de la Generalitat Valenciana, malgrat els 229 morts— diu que vol anar al funeral d’estat per respecte a les víctimes de la DANA. No es pot ser més cínic, i no podia haver triat una paraula pitjor per acompanyar la seva persona en aquest o en qualsevol altre acte, mentre no dimiteixi ell i tot el seu govern. Recordem sempre que, per intensa que fos la pluja, les víctimes s’haurien pogut evitar.
Mazón no podrà mai tornar la vida als morts, ni tampoc podrà consolar de cap manera la ferida que aquestes vides arrossegades pel fang i l’aigua han deixat en els seus familiars. Només per això ja hauria de quedar relegat de la vida pública. No sé pas què pensa el Partit Popular, perquè ara la taca ja és comuna: un any després només fan que continuar engrandint la vergonya i la indignitat de la seva actuació. Carlos Mazón no va estar a l'altura de les circumstàncies el dia del desastre, però encara ho ha estat menys els dies posteriors. Li ho diuen a cada manifestació, per molt que continuï volent silenciar la ciutadania. Li ho tornarem a dir a ell i a tots els seus: haurien de fer el possible per no malmetre més un poble que no és que no vulgui Mazón, és que no pot veure’l!
Mazón encarna més bé que ningú la deriva que està prenent la política a Espanya, la fatxenderia amb la qual es tira endavant sense assumir cap responsabilitat, per grossa que sigui l’errada, i no n’hi cap de més grossa que la mort d’algú. En aquest cas, de molts ciutadans i moltes ciutadanes que van confiar que les autoritats —tal com era el deure que tenien encomanat— els avisarien de l’avinguda. No va ser així, i tothom es va confiar, perquè haurien d’haver rebut una alerta que van enviar tard i malament.
Carlos Mazón no va estar a l'altura de les circumstàncies el dia del desastre, però encara ho ha estat menys els dies posteriors
El respecte a les persones implica complir, en primer lloc, les obligacions adquirides amb elles. En el cas d’un càrrec com el de Mazón i el seu govern, les més altes, i això no és compatible amb estar desaparegut hores, malgrat que el risc estava més que anunciat. Aquí la primera barbaritat, sumada a la inacció de la resta d’autoritats. Ara bé, quina mena de respecte mostra a la ciutadania si per amagar uns fets escandalosos el que es genera és una vegada i una altra un relat ple de mentides, de versions revisitades? On era la famosa tarda del 29 d’octubre del 2024? Tampoc no mostra gens de respecte ni cap a les víctimes i els seus familiars, ni cap al conjunt de la ciutadania, la manca d’informació. És molt difícil parlar de respecte quan no es dona tota la informació sobre la cadena de fets ocorreguda, i encara menys si desapareix la informació. No es pot justificar de cap de les maneres que a hores d'ara la jutgessa encara no sàpiga què va fer el president de la Generalitat de València en l’interval de temps més crític. Què deu amagar l’agenda de Carlos Mazón? Potser res, però el secret que envolta les seves accions no és compatible amb el càrrec que ocupa ni amb cap altre càrrec públic. Ningú no es mereix aquesta classe de polítics!