Ara que les dones tenim la mà trencada fent vagues per reivindicar tant els nostres drets com un model social diferent, ha arribat l’hora de fer una vaga d’homes.

La idea és agafar tots els homes i tancar-los a casa. Sense internet, envoltats d’electrodomèstics, de quitxalla, gent gran, mascotes, persones amb una discapacitat. Faran les tasques domèstiques i de cura. Tan sols sortiran de casa per fer-hi feines relacionades, com ara acompanyar la mainada a l’escola o comprar al supermercat. Evidentment, hauran de fer bona patxoca, car volem veure una cara bonica, somrient i empolainada quan tornem a casa cansades d’un dia de feina. La feina de veres, la que porta pempins a casa, que els hi lliurarem amb comptagotes malgrat que els productes per a homes són més cars. Si no ens agrada el sopar, si arribem a casa begudes, o si ens ve de gust, els clavarem una pallissa. O ens els calçarem. Si no, ho farem amb el fill, nebot o net. O amb el veí. Si ens abandonen, els matarem. A ells o a les criatures. No podem viure sense ells, què s’han cregut. Som passionals i violentes. Alguns aniran a casa de dones migrades. Treballaran de sol a sol i seran violats a plaer. Si es queixen, els tancarem als CIE o els expulsarem del país.

Quan surtin al carrer, o vagin en transport públic, grups organitzats de dones els tocarem el cul i la titola i els llançarem floretes. Bramarem que són uns gigolós, malcardats i lletjos si les rebutgen. A tot aquell que ha insultat una dona musulmana, li posarem un hijab i li cridarem a l’orella moro i que torni al seu país, Musulmàndia. L’ignorarem, no li donarem feina ni li llogarem un pis, car els homes amb hijab estan oprimits per la seva cultura/religió musulmanesa i nosaltres som més civilitzades. Cirurgianes gitanes castraran paios, i polítiques gitanes els reclouran en barris aïllats de la resta de la ciutat. És la seva cultura paia. Tenen massa fills i no s’adapten.

De tant en tant, quatre o cinc triarem un home a la babalà, ens l’endurem a l’entrada d’una casa i el forçarem que ens mengi els pits, la vulva o la cigala ―les dones trans hi són més que benvingudes―. El penetrarem analment amb una albergínia. Per què una albergínia? És grossa. Als homes els agrada el dolor i que unes desconegudes els assaltin sense solta ni volta i els rebentin l’esfínter. O això m’han dit. No és que m’importi gaire. Allò rellevant és passar-nos-ho bé amb les amigues i demostrar que som unes donotes. Si ens jutgen, els mitjans ens tractaran com a estrelles de rock. O demanaran la creació de robots homes per satisfer les nostres necessitats sexuals, clarament desateses perquè hi ha homes que no s’ho volen fer amb nosaltres, els molt egoistes. Les jutges ens farien un cop de mà amb sentències fluixes. Som col·legues de gènere. A vegades, veurem algun home corrent o tornant sol a casa de nit. El posarem dins un cotxe. Si es resisteix a tastar la nostra figa, verga o popes, l’escanyarem fins a la mort. Si no, també. Als assassins de dones, els executarem a la plaça pública com ens plagui. Jo dubto entre destrossar-los el crani amb un bat de beisbol amb pues o cremar-los vius. Ho gravarem en vídeo per masturbar-nos. En farem videojocs. Llibertat artística i d’expressió!!!

He batejat la vaga d’homes com La Purga masculina: el dia normal d’una dona. És una acció molt paritària. Restabliria l’equilibri del cosmos, perquè homes i dones ja haurien assolit, per fi, la igualtat d’oportunitats

Per demostrar que són casos aïllats que no tenen res a veure amb cap estructura social, no totes les dones som així, en deixarem alguns en llibertat. Podran treballar, escriure, decidir coses ―sanitat, educació o afers socials― o sortir a la tele. Cada cop que obrin la boca, els interromprem, no els escoltarem o els hi explicarem què han dit. Si s’emprenyen, replicarem que, nen maco, no et queixis tant i somriu. Per descomptat que no els promocionarem enlloc. Una cosa és deixar-los treballar i l’altra que es pensin que són tan bons com nosaltres. Biològicament són diferents. Ho diu un estudi basat en orangutans de Sumatra. Per si de cas, els valorarem negativament aptituds que en nosaltres són positives. Establirem incentius i discriminacions perquè redueixin la jornada o surtin del mercat laboral. Un sistema meritocràtic, vaja. Els tornarem a tocar el cul i la titola, parlarem del seu físic o els violarem a canvi d’un ascens. Tenim les nostres necessitats i ells van provocant.

He batejat la vaga d’homes com La Purga masculina: el dia normal d’una dona. És una acció molt paritària. Restabliria l’equilibri del cosmos, perquè homes i dones ja haurien assolit, per fi, la igualtat d’oportunitats. Encara que, en el cas dels homes, fos tan sols durant un dia l’any i, en el nostre, la situació la patíssim els 364 restants. És lògic. Nosaltres som el gènere fort. Ells, el dèbil.

Soc conscient que, tal com escriuen els senyors blancs intel·lectuals catalans i espanyols, Occident està en decadència perquè està dominat per dones, negres i marietes. Aquesta vaga no seria ben rebuda pels homes, perquè vivim en l’era de la correcció política i la gent s’ofèn per tot. Així doncs, tinc preparada una segona opció. Ho escriuré en un altre article. Com sol passar amb les adaptacions cinematogràfiques de l’últim llibre de la saga Harry Potter, Els jocs de la fam o Crepuscle, el millor és dividir una mateixa història en dos productes per fer més calerons.

Continuarà.