El model audiovisual de TV3 està en crisi per la mateixa raó per la qual la resta d’institucions catalanes, començant per la Generalitat i el Parlament, estan en crisi: Catalunya no té un projecte nacional compartit.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es va concebre com el conjunt de mitjans públics d’una nació catalana esdevinguda comunitat autònoma espanyola. En el moment en què el catalanisme dominant, l’independentisme, ha renunciat a la nació i ha lliurat la poca sobirania que tenia al poder imperialista espanyol, la CCMA perd la seva raó de ser. No és estrany que el rol del català a TV3 o Catalunya Ràdio sigui cada cop més insubstancial si l’independentisme majoritari ha comprat la ximpleria de la República catalana sense nació, que denigra els elements que serveixen per lluitar contra l’assimilacionisme espanyol com ara la llengua. A nivell audiovisual, la República sense nació es tradueix en la victòria del model cultural de Ciutadans, en el qual el bon català és aquell que actua i parla com un colon.

La CCMA reeixirà si la direcció i la plantilla decideixen adoptar un model audiovisual desacomplexat en la seva descolonització cultural, i obert a les noves visions del món audiovisual, sobretot les que interpel·len als més joves

La Corpo s’ofega, amb TV3 al capdavant, perquè si bé Catalunya no és una colònia, l’imperialisme espanyol la sotmet amb una tàctica tan pròpia del colonialisme com és escanyar qualsevol eina que tingui l’oprimit per explicar-se a si mateix i pensar el seu rol al món. Renunciant a ser un moviment per a l’emancipació de la població de Catalunya, l’independentisme conservador, present a ERC, PDeCAT i CUP, no té res més a oferir que la renovació del pujolisme: administrar molletes, establir aliances basades en principis com més buits millor i dialogar amb l’amo per si li ofereix alguna pellofa que li permeti mantenir la ficció que estan treballant per la independència de Catalunya. L’unionisme en conjunt, Comuns, PSC, PP i Ciutadans (ja veurem Vox), comparteixen una idea de Catalunya que no va més enllà de criticar Convergència.

Copiar amb menys recursos un model pensat per al segle XX, com pretén l’independentisme conservador, o esmenar-lo i esperar que l’amo faci la resta, a la qual cosa aspira l’unionisme, no li serveix a la CCMA per adaptar-se a les dinàmiques actuals del sector audiovisual, marcades per la irrupció de les plataformes de visionat en línia, el canvi d’hàbits de consum de les generacions menors de trenta anys i la instauració d’un mercat de continguts global on llengües com el català han de competir de tu a tu amb l’anglès o el castellà. L’escassetat de gent menor de quaranta anys a la plantilla de TV3 no ha facilitat la renovació del model, però les dinàmiques internes de la institució han estat molt determinants. Com succeeix a altres administracions públiques, les inèrcies a la CCMA han desincentivat que els treballadors fossin innovadors. Fer que els funcionaris perdin les ganes de viure és una gran idea si vols administrar el territori ocupat, que tothom marxi a casa a les tres i cobri a final de mes, però no tant si vols emancipar-lo i fer que les seves institucions i indústries competeixin en condicions al món.

La CCMA reeixirà si la direcció i la plantilla decideixen adoptar un model audiovisual desacomplexat en la seva descolonització cultural, i obert a les noves visions del món audiovisual, sobretot les que interpel·len als més joves. Veient que de moment ERC, JxCat i CUP no tenen cap incentiu per acabar amb un independentisme que els espanyolistes consideren pragmàtic perquè els fa la feina d’amansir el moviment, si esperen a la iniciativa política, ben aviat es trobaran que no tenen res per reflotar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Bernat Dedéu
Opinió El drama del catanyol a TV3 Bernat Dedéu
Tian Riba
Opinió Les llengües espanyoles Tian Riba