Fins ara el cas dels papers de Panamà és una barreja de legalitats amb molt poca moral, immoralitats legals, defensors de la moral distreta dels rics que se la poden pagar i apologetes del frau com a manera de denunciar els malbarataments. I, per allà al mig, vostè i jo començant a fer la declaració de Renda. Més o menys.

Total, que Mario-Bertín Conde i Soria (concepte que uneix el despropòsit) un dia va reobrir una empresa al barri suís de Panamà per poder retornar els diners que hi tenia allà guardats de quan a mitjans dels anys 90 del segle passat feia un programa a TV que es deia En tu empresa o en el canal mismo. Bé, o més o menys...

I llavors, quan a Mario-Bertín, sobretot per la part del seu segon nom, li van recriminar que tingués una offshore (per cert, quina paraula més bonica) en un paradís fiscal que, segons el ministre de Justícia no ho era gaire de paradís fiscal perquè és que -sap què passa?- allà tenen una altra cultura, ell es va emprenyar molt. I va defensar que allò era legal. I ho era. De moral no en va dir res. Però sí que va dir que només faltaria no poder tenir una empresa legal en un paradís fiscal legal (però que tampoc ho era tant) per poder avalar un préstec amb el qual poder pagar un deute anterior amb Hisenda. Bé, o més o menys...

(I ara una petita pausa, que ens amenitzaran les contorsionistes xineses del Circ Junior fent el triple mortal amb giragonsa lateral mirant a Liechtenstein)

Recuperem el fil just a l'instant que el pobre Mario-Bertín s'adonava que era un incomprès. Sobretot per la part del seu primer cognom. No només estava fent una cosa totalment legal per pagar una il·legalitat anterior sinó que, bitllet a bitllet, estava tornant uns milions que vivien a fora i que, pobrets, estaven enyorats. A veure una cosa, i el bon home tenia raó: crítiques per endur-se els diners i crítiques també per tornar-los al país que els havia vist néixer? Sí, per tornar-los a la pròpia butxaca, però per tornar-los. O no? Llavors, si repatriava uns quants milions, quin era el problema? Ah, que aquests calés sí que eren il·legals? Bé, o més o menys...

Però en Mario-Bertín també era un incomprès per la part del seu segon cognom, Soria. Havia vist com en un diari que, en teoria era dels seus-seus, el cas que l'afectava hi apareixia molt gros. Molt més gros que als diaris d'esquerres que esperaven alguna cosa semblant a la seva per poder treure el sant cristo gros. ¿Què havia passat perquè en Mario-Bertín Conde i Soria, sobretot ara per la part del seu segon cognom, caigués en aquesta curiosa i inesperada dissort? Bé, doncs perquè el tema també s'aprofitava per apartar-lo de possibles successions internes al seu partit en cas de daltabaix del número 1 del moment. Bé, o més o menys...  

En resum, un poti-poti multitemàtic i multilegal (o multiil·legal) on es barreja tot sense problema i a gust del consumidor. Des del dry martini i el gin-tònic no s'havia creat un còctel amb tant d'èxit, on era molt difícil distingir i, sobretot, separar els ingredients. 

I ara, si em disculpa, faig un pas al cantó perquè està a punt d'entrar a la pista el senyor que amb una mà toca la trompeta, amb l'altra el teclat i amb el peu fa anar la pandereta mentre la cabra balla Los Pajaritos. Bé, o més o menys...

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat