Els espanyols s’inventaren allò del 15M com a resposta a l’auge de l’independentisme. Si pensem en termes barrocs, com fan per naturalesa els nostres adorables enemics, la idea tenia la seva conya: calia promoure un moviment d’esquerra radical, amb especial implantació a les places de tot l’Estat, que copiés la promesse du bonheur del processisme, tot estructurant una suposada alternativa política al bipartidisme espanyol de tota la vida. El miau-miau va començar als platós de televisió, com tot allò que s’esdevé dins la societat de l’espectacle, i és així com les noves estrelles de la guingueta —principalment, Pablo Iglesias i Ada Colau— plantaren el seu catre mediàtic a les televisions de Planeta. El resultat de tot plegat és conegut de sobres per tot Déu: Pablito ha lluitat tant per l’habitatge que s’ha comprat un casalot de nou-ric a Galapagar i la meva estimada Ada Colau, mercès a un projecte incomplet de pacificació, ha aconseguit que a carrers com ara Consell de Cent o Girona només hi puguin viure expats potentats o barcelonins amb patrimoni familiar.
Ara que (per aquelles casualitats de la vida i palesada la incompetent sesta perpètua del "Govern de Tothom" sociata) l’independentisme pot tornar a tenir majoria al Parlament, sembla que a Pedro Sánchez li estarien muntant una galindaina similar. Aprofitant d’una forma pornogràfica i fastigosa la dissort de la senyora Maricarmen, la majoria dels partits d’esquerra radical han tornat a l’acampada; si parem esment a les political stars del passat, ara Pablo Iglesias fa allò tan propi d’un home deconstruït com és garlar a través de la seva parella, Irene Montero i, pel que fa a Colau, després de marxar de la política, la nostra antiga alcaldessa ha aprofitat l’espantall del feixisme interplanetari per dir-nos que això de buscar feina és un pal... i que potser encapçala un projecte d’esquerres nacional-espanyol (pobre Rufián, ell que ja es veia al Consell de Ministres i dinant calentó cada dia!). Evidentment, alguns d’aquests cranis privilegiats no deuen recordar que formen part del govern de coalició més progre de la història o que han ostentat batllies tan importants com la de Barcelona.
Aquest tipus de gent són els ninots de la pobra anciana Maricarmen, amb la qual es pot empatitzar perfectament, tot recordant que els seus aparents defensors només són una colla d’horripilants lladregots d’il·lusions
Evidentment que no ho recorden, perquè si ho fessin els tremolarien les galtes de vergonya, contrastant de forma simple que —arreu on han governat— l’encariment de l’habitatge ha estat exponencial. Penseu en els casos de Madrid, València, Barcelona... Trieu i remeneu on vulgueu, perquè de la incompetència d’aquesta penya no se n’ha salvat ningú! Penseu com se n’ha de ser de barrut per impostar llàgrimes pel cas de la senyora Maricarmen si et dius Gerardo Pisarello, dissortat alcaldable dels Comuns, quan fa legislatures que cobres més de cent quaranta-dos mil pepinos cada any, i tot per rascar-te la pebrotera a la Mesa del Congreso. Aquest tipus de gent són els ninots de la pobra anciana Maricarmen, amb la qual es pot empatitzar perfectament (la processització d’Espanya ha acabat provocant que qualsevol anàlisi política hagi d’apel·lar als sentiments), tot recordant que els seus aparents defensors només són una colla d’horripilants lladregots d’il·lusions. Com poden arreglar els problemes dels pobres, si ells s’han acabat enriquint mercès a la política?
La història (més recent) ens hauria de valer per no caure de nou en xantatges emocionals ni enamorar-nos de moviments polítics que només cerquen el benefici d’uns pocs. Fixeu-vos en tots els analistes que sospiren per un altre 15M, encara que sigui per apuntalar la coalició d’esquerres que intenta governar Espanya, i veureu ràpidament que l’únic que se cerca aquí és un nou tancament en fals del règim del 78. No caigueu a la trampa i al lloro, que diria el meu amic filòsof, perquè aquí l’únic que hom intenta és fer una mica de sarau per ressuscitar Pedro Sánchez després de la invasió de Ceuta, així com subsumir qualsevol nou intent de revolta independentista a les palles mentals ideològiques-guerracivilistes que es fan a Madrit. Mireu com va acabar el 15M i aparteu la vista dels ninots de la senyora Maricarmen; i si us preocupa l’habitatge... sobretot no feu cas als estafadors que només han provocat el seu encariment i que continuen exercitant-se en l’acampada sabent que —de nit, quan faci fred— els espera el xalet que els hem pagat entre tots nosaltres.