Quan es recopilin les frases més gruixudes dites pel Govern espanyol i el Partit Popular en aquests últims quatre anys de debat independentista a Catalunya i a Espanya, José Manuel García-Margallo tindrà l'honor d'encapçalar un rànquing que ningú no podia pronosticar quan va ser nomenat ministre d'Afers Exteriors i Cooperació per Mariano Rajoy. Hi ha tota una col·lecció de frases pronunciades pel responsable de la cancelleria espanyola que donarien peu a un monogràfic, amb la paradoxa que ha estat el ministre que més ha intervingut en el debat en tota la legislatura. El seu màxim competidor en aquests combats era l'extitular d'Educació, José Ignacio Wert, que avui gaudeix d'un còmode retir en l'ambaixada espanyola a París davant de l'OCDE.

L'última frase de Margallo ha estat pronunciada en un dels fòrums que se celebren diàriament a Madrid i diu així: "A Catalunya, el que s'ha produït és una revolta; i quan això succeeix, se sufoca". Tot això entre comentaris referents la situació que es va viure a Catalunya el 1934, els Fets d'Octubre. Si a aquesta declaració sumem les primeres divagacions dialèctiques que s'estan produint a Ciutadans parlant de la necessitat d'aplicar a Catalunya l'estat de setge, coincidirem que el volum del debat ha pujat bastants decibels. Es veurà també al Parlament, on la reunió de la Mesa de la Cambra amenaça de ser una batalla frontal entre els quatre membres de Junts pel Sí i els tres de l'oposició a l'hora d'incorporar la votació de la resolució de desconnexió de l'Estat espanyol a l'ordre del dia.

En aquest clima que un profà podria qualificar d'involucionista cal agrair la posició del líder de Podemos, Pablo Iglesias, i del màxim responsable d'IU, Alberto Garzón. Ambdós li han demanat a Rajoy una mesa de diàleg per fixar les condicions d'un referèndum a Catalunya. És una llàstima que ara que Podemos ha trobat un discurs que connecta amb amplis sectors de la societat catalana, les seves expectatives electorals hagin minvat a favor de Ciutadans com a força reformista determinant en la confecció de futurs governs a Espanya. Però, en aquest batibull dialèctic, el premi del dia és per a Margallo.