Damasc, 30 d’agost de 1818. Moria Domènec Badia Lebich que, durant bona part de la seva vida, havia actuat amb el nom fals d’Alí-Bei ben Uthman al-Abbasí. Viatger incansable (va ser el primer europeu modern que va entrar a la Meca), i cartògraf excepcional (va explorar i dibuixar els territoris desconeguts entre el Magrib i la península aràbiga), les seves anotacions i els seus mapes resultarien de gran valor per a la cancelleria de França: serien la base que impulsaria el projecte colonitzador francès al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient. Els viatges d’Alí-Bei són els que expliquen la dominació colonial francesa que, durant el segle XIX i bona part del XX, es va projectar sobre els actuals Marroc, Algèria, Tunis, Líban i Djibouti. La rereguarda on, a l’inici de la II Guerra Mundial (1940), el general De Gaulle iniciaria el camí de la recuperació de França.
Dibuix d'un poble del Marroc, de les anotacions d'Alí-Bei / Font: Arxiu d'El Nacional
Qui era Domènec Badia?
Domènec Badia havia nascut a Barcelona l’any 1767. El seu pare, Pere Badia, havia estat secretari del capità general de Catalunya Ambrosio de Funes Villalpando, comte de Ricla i protagonista dels escàndols més sonats de la Barcelona de finals del XVIII. Ricla s’havia guanyat el favor de les classes mercantils de la ciutat: després d’anys de reivindicacions, havia retornat la propietat de la Casa de la Llotja (expropiada per Felip V el 1714) a la Junta de Comerç de Catalunya (1771). Però, també, havia mantingut una pública i esperpèntica rivalitat amb Giacomo Casanova (llavors veí de Barcelona) pels favors de la també veneciana Nina Bergonzi, segona ballarina del Teatre de la Santa Creu. Bergonzi anomenava Ricla “Il mio elefantino”, i la seva relació culminaria amb un procés contra la parella —promogut pel bisbe Climent— per escàndol públic.
Mapa de la part coneguda del nord d'Àfrica (1820) / Font: Cartoteca de Catalunya
Què va ser el que va portar Domènec Badia al nord de l'Àfrica?
No obstant això, Ricla se’n va sortir bé. Ningú va declarar contra ell, i va seguir l’estela del seu cosí, el comte d’Aranda, primer ministre de Carles III i nou amant de la Bergonzi. Els Badia van progressar a l’ombra d’aquesta estela i el 1793 trobem a Domènec com a administrador de tabacs a Còrdova; i això el conduiria fins a Godoy, el ministre plenipotenciari de Carles IV. Badia, amb el concurs d’un botànic valencià anomenat Rojas, va aconseguir convèncer Godoy que, amb tota l’Amèrica colonial revoltada, el futur de l’Imperi espanyol havia de girar forçosament cap a la, llavors en gran mesura, desconeguda Àfrica. Godoy els va comissionar (1801) i els va enviar a Londres a circumcidar-se. Aquest detall és molt revelador, perquè explica que aquella expedició, oficialment botànica, tenia un propòsit que anava més enllà de l’interès científic.
Quin va ser el primer viatge exploratori de Domènec Badia?
Un altre detall que revela el veritable propòsit d’aquella expedició seria la carta de Godoy, que ordenava a Badia prescindir de Rojas amb el pretext que el botànic no tenia el perfil suficient per a una operació d’aquella envergadura. El van deixar circumcidat a Gibraltar; i Badia, a partir d’aquell moment (1803) Alí-Bei el Abassí, es van endinsar en solitari pel continent africà en un viatge que es perllongaria per espai de cinc anys. Alí-Bei, a diferència de Rojas, parlava àrab i turc; i aquesta condició també devia pesar. I mai més ben dit. Durant aquells cinc anys (1803-1808), Alí-Bei, vestit a la manera d’un comerciant àrab va travessar (d’oest a est) el terç nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i la península Aràbiga: seria el primer occidental modern que posaria els peus a la Meca; i s’anticipava més d’un segle a la campanya de Lawrence d’Aràbia (1917).
Dibuix de Sant Joan d'Acre, de les anotacions d'Alí-Bei / Font: Arxiu d'El Nacional
Quin va ser el resultat d’aquell primer viatge?
A principis de maig de 1808, Badia es presentava a Baiona (País Basc francès) a lliurar els treballs i a cobrar la factura. Però Carles IV, Ferran VII i Godoy, que feia tot just uns dies que havien venut la corona espanyola a Napoleó; se’l van treure del damunt de males maneres. Una mena de “a cobrar, a Arbeca; i a saber, a Cervera” en format borbònic i en envàs il·lustrat; que, inevitablement, va conduir Badia a la cancelleria de París. Els mapes i les anotacions de Badia de seguida van cridar l’atenció de Napoleó, que poc després li encomanaria reeditar el viatge amb una missió afegida: enfrontar les nacions del sud i sud-est de l’Imperi otomà amb el claríssim propòsit de debilitar el règim d’Istambul i facilitar la conquesta i colonització francesa. Amb les anotacions i els mapes d’Alí-Bei, França iniciava la conquesta del Magrib el 1830.
Mapa de la part coneguda del nord de Pròxim Orient (1820) / Font: Cartoteca de Catalunya
Alí-Bei, escriptor d’èxit, espia valuós i mort misteriosa
L’any 1814, Alí-Bei, just a la vigília del seu nou destí, es convertia en una figura cultural rellevant. El prestigiós editor parisenc Pierre Didot l’Ainé publicava una versió autoritzada i resumida de les anotacions i dels mapes de l’explotador català amb el nom Voyages d’Alí-Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807 que es traduiria a diversos idiomes i que seria un autèntic best seller. La millor inversió que havia fet mai i que faria mai l’editor Didot. Mentrestant, França canviava de règim: Napoleó cremava les seves últimes naus a Waterloo (1815); i les potències europees imposaven un Borbó al tron de París (Lluís XVIII). No se sap com, aquest canvi de règim, va influir en la missió d’Alí-Bei. Però el que sí que se sap és que l’espia català, poc després (1818), va aparèixer mort en circumstàncies que mai s’han aclarit.
Gatell, el relleu de Badia
La genialitat catalana sempre ha representat un problema per a Espanya. L’any 1877, ja no regnava Ferran VII, sinó el seu net Alfons XII. I el govern no estava en mans de les oligarquies cortesanes, sinó d’uns pretesos liberals. Però, de nou, les classes dirigents espanyoles van menysprear una investigació catalana: la de Joaquim Gatell Folch (Altafulla, 1826 – Cadis, 1879), que des del 1860, havia cartografiat amb una precisió extraordinària la desconeguda (naturalment, pels europeus) regió de l’Atles, l’interior del Marroc i l'Algèria actuals. Gatell va oferir el seu treball a la Sociedad Geográfica de Madrid, que el va rebutjar. Però, en canvi, l’Association Internationale pour l'exploration et la civilisation de l'Afrique, dirigida pel rei Leopold de Bèlgica, l’acolliria de forma entusiàstica, i nomenaria Gatell director d’aquell organisme.
Joaquim Gatell (Caid Ismaïl) / Font: Arxiu d'El Nacional
Colònies catalanes al Magrib i a Proper Orient?
Al Congrés de Viena (1815), amb Napoleó (el patró i mecenes d’Alí-Bei) derrotat i confinat a Santa Helena es va pactar un redibuix del mapa d’Europa. Fins i tot, es va preveure —encara que mínimament— la possibilitat de crear un estat-tap als Pirineus: un domini destinat a jugar el paper permanent d’espai neutral; és a dir, una suïssa catalana. També durant els viatges de Gatell (1860-1877) es van produir diverses proclames republicanes a Catalunya. La qüestió és: què hauria passat si els congressistes de Viena haguessin independitzat Catalunya? O si les proclames republicanes haguessin triomfat? No ho sabrem mai. Però el que sí que sabem és que al Congrés de Berlín (1885), allà on les potències europees es van partir el continent africà com un pastís, els propietaris dels mapes de Badia i de Gatell van obtenir grans beneficis.
Imatge principal: Retrat d'Alí-Bei / Font: Omnia. Biblioteca Estatal de Baviera