Tal dia com avui de l’any 1956, fa 65 anys, a Mataró; moria l’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch, que entre 1917 i 1923 havia estat el segon i darrer president electe de la Mancomunitat de Catalunya; la institució creada per Enric Prat de la Riba (1914) que havia de conduir el país a la restauració de l’autogovern liquidat pel règim borbònic el 1714. Josep Puig i Cadafalch havia assolit la presidència de la Mancomunitat després de la mort prematura i inesperada de Prat de la Riba (1917). Com a candidat de la Lliga Regionalista, va derrotar Joan Rovira i Agelet, candidat del Partit Liberal i dels partits republicans; per 48 vots a 39.
Puig i Cadafalch va exercir el càrrec de president fins a finals de 1923. Poc abans, el 15 de setembre d’aquell mateix any, el general Primo de Rivera —amb el suport del rei Alfons XIII— havia perpetrat un cop d’estat que havia il·legalitzat els partits polítics, els sindicats i els ateneus socials i culturals; i que havia posat fi a mig segle de règim constitucional. A l’inici del procés de desballestament de la Mancomunitat; Puig i Cadafalch va dimitir i va iniciar el camí de l’exili. Tot seguit el règim dictatorial de Primo de Rivera nomenava el general Lossada —en aquell moment capità general de Catalunya—, president interí de la Mancomunitat.
Anys més tard, Puig i Cadafalch va exposar el seu punt de vista sobre el polèmic suport del conservadorisme català al cop d’estat de Primo de Rivera: “la situació dels darrers anys de la Mancomunitat és inseparable de la situació social de Barcelona creada per manca d'autoritat (...). La vida de la Mancomunitat anava prenent l'aire irrisori que agafen les coses quan l'ordre públic elemental no és assegurat. Nosaltres creguérem que Primo de Rivera resoldria el fenomen, i l'ajudàrem. A Madrid, Alfons XIII considerà que una mica de dictadura li resoldria les molèsties de la vida dels partits i les incidències parlamentàries. La Mancomunitat fou destituïda. Ens equivocàrem”.