Barcelona, 26 de setembre de 1898. Arriben a la ciutat els primers soldats catalans supervivents de la Tercera Guerra de Cuba (1895-1898), la que conduiria a la independència de la darrera colònia hispànica d’ultramar. Un contingent de 30 homes (27 de lleva i 3 voluntaris), alguns dels quals arribaven malalts i acabarien morint durant les setmanes immediatament posteriors. La febre groga i la pèssima gestió sanitària de les autoritats colonials —civils i militars— seria la principal causa de la mortaldat de soldats espanyols. En aquella guerra l’exèrcit colonial espanyol, format majoritàriament per soldats de lleva, patiria 60.000 baixes d’un total de 250.000 efectius: 10.000 a causa de les bales i 50.000 a causa de les malalties, principalment de la febre groga.  

Què era la febre groga cubana?

La febre groga era una malaltia originària de les costes atlàntiques de l’Àfrica equatorial, que havia arribat a Cuba a finals del segle XVIII, amb els transports d’esclaus. A Cuba, en el decurs del segle XIX, es va convertir en una malaltia endèmica que, de tant en tant, es desvetllava en forma d’epidèmia i causava estralls. En diverses ocasions, el transport de mercaderies entre la colònia i la metròpoli havia comportat la seva transmissió als ports peninsulars. Com en el cas de l’epidèmia del 1821, especialment mortífera a Barcelona. En aquell cas, durant els mesos de juny i novembre, va causar la mort de més de 6.000 persones (el 6% de la població de la ciutat). Una dada que posa en relleu la gran capacitat de contagi i mort de la febre groga. Sobretot entre els europeus.

Retrat de Carles Finlay Barrés. Font Wikimedia Commons (1)

Carles Finlay Barrés. /Wikimedia Commons

Qui es qui. El doctor Carles Finlay Barrés

El 18 de febrer de 1881, el metge i investigador Carles Finlay Barrés (Camagüey, 1833), fill de la catalana Rosa Barrés (originària de Reus i mestra d’ensenyament primari de professió); feia públic que havia descobert que la febre groga es transmetia per la picada de la femella fecundada del mosquit Aedes aegypti. La vacuna contra la febre groga no s’inventaria fins ben entrat el segle XX; però el doctor Finlay Barrés va proposar una sèrie de mesures profilàctiques (roba protectora, mosquiteres) que les autoritats colonials espanyoles van ignorar totalment. L’atàvica desídia del poder espanyol seria la causant que, una dècada i mitja més tard, la febre groga delmés l’exèrcit colonial i, en conseqüència, la responsable del resultat d’aquell conflicte.

Qui es qui. El governador Blanco Erenas i el ministre Martínez Campos

Quan el doctor Finlay Barrés va publicar el resultat de la seva investigació, la màxima autoritat colonial a Cuba era el capità general Ramon Blanco y Erenas. Durant el seu mandat, Blanco es va esmerçar, especialment, a enllestir la massacre que havia iniciat el seu antecessor Arsenio Martinez Campos. La Guerra Chiquita (1878-1881) -la segona guerra de Cuba- va posar punt i final a la “tercera via cubana”: la guerra bruta espanyola (traïcions, venjances) va empentar, definitivament, els autonomistes cap a l’independentisme. Aquell escenari explicaria que tant a Blanco (enfeinat a exterminar enemics de l’imperi espanyol); com a Martínez Campos (propulsat al capdavant del ministeri espanyol de Guerra) els importaven un rave les investigacions de Finlay Barrés.

Retrat de Rudolph Matas. Font Wikimedia Commons (1)

Retrat de Rudolph Matas /Wikimedia Commons

Qui es qui. El doctor Rudolph Matas Jordà

El març de 1881, un jove metge anomenat Rudolph Matas Jordà (Nova Orleans, 1860), va publicar en una revista mèdica nord-americana un article sobre els progressos del doctor Finlay Barrés. El doctor Matas —que en el decurs de la seva carrera assoliria la categoria de “pare de la cirurgia vascular”— era fill dels catalans Narcís H. Matas (originari de Girona i farmacèutic de professió) i Teresa Jordà (de Sant Feliu de Guíxols); emigrats als Estats Units el 1859. Després de la publicació de l’article, Finlay Barrés i Matas Jordà mantindrien un intens d’intercanvi d’informació que els conduiria a la creació d’un sèrum a partir de persones que havien estat picades per l’Aedes aegypti i no havien desenvolupat la malaltia.

Retrat de William Gorgas. Font Wikimedia Commons (1)

William Gorgas era capità metge de l'exèrcit nord-americà /Wikimedia Commons

Qui es qui. El doctor William Gorgas

A l’inici de la Tercera Guerra de Cuba (1895), la principal preocupació del capità metge William Gorgas (cap sanitari de l’exèrcit nord-americà a Cuba) era el contagi de la febre groga. William Gorgas (Toulminville, Alabama; 1854) era net d’uns comerciants catalans, originaris de Sitges, emigrats a l’antiga colònia hispànica de Louisiana a finals del segle XVIII, i, anteriorment al conflicte, ja havia compartit amb Matas i Jordà els avenços en cirurgia per ferides de guerra. Seria precisament Matas i Jordà qui el posaria al corrent dels progressos de Finlay Barrés i, a principis del 1896, dictaria una sèrie de mesures preventives que —a diferència del que ja passava a l’exèrcit colonial espanyol— evitarien que la febre groga massacrés les tropes nord-americanes.

El triangle Finlay-Matas-Gorgas

Al marge de l’evident superioritat bèl·lica; les estadístiques corroboren que el triangle Finlay-Matas-Gorgas tindria una importància cabdal a l’hora de decidir el resultat d’aquella guerra: 2.000 baixes els nord-americans i 60.000 els espanyols. Els soldats espanyols, infralimentats i amuntegats en campaments indecents que no complien ni les més mínimes condicions de salubritat i que eren autèntics caus d’infeccions, caurien com a mosques. Els vaixells de la mort, mercants de bandera francesa i anglesa que repatriarien els soldats supervivents (1898-1899), serien la culminació d’aquella tragèdia. El Chateau Laffitte (1899), va llançar en alta mar els cadàvers de 53 soldats catalans que, durant el trajecte de retorn entre Cienfuegos i Barcelona, havien mort a causa de la febre groga.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Test 110. Reus, París, Londres. Font Wikimedia Commons
test d'història Reus, París, Londres Marc Pons