Tal dia com avui de l’any 1931, fa 89 anys, Francesc Macià —fundador i líder del partit independentista Estat Català (1922)— retornava a Catalunya després de vuit anys d’exili. Macià s’havia exiliat el 15 de setembre de 1923, després que el general Primo de Rivera perpetrés un cop d’estat amb la complicitat del rei Alfons XIII, que posaria fi a mig segle de règim constitucional. En el moment en què es va exiliar era diputat a les Corts espanyoles. Macià es va refugiar, inicialment, a Perpinyà; i, posteriorment, després dels Fets de Prats de Molló (1926) acabaria residint a Brussel·les.
Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 24/02/1931), “El domingo, a las tres y cuarto de la tarde, llegó a esta ciudad, en automóvil, don Francisco Maciá. Frente a su domicilio — calle de Provenza, número 293 —.dedicó un breve parlamento a los presentes, saliendo luego al balcón a saludar. El señor Maciá hizo el viaje desde Port-bou al Empalme en tren, tomando en dicho lugar el automóvil de unos amigos que le acompañaron hasta Barcelona. En los pueblos del tránsito por la carretera del litoral, fue saludado por grupos entusiastas de amigos y admiradores".
Després del retorn —i en un temps record— va crear la plataforma política Esquerra Republicana de Catalunya (13/03/1931), i va guanyar les eleccions municipals (12/04/1931) de forma aclaparadora. Francesc Macià va ser el candidat més votat a Catalunya. El 14 d’abril de 1931 —tan sols cinquanta dies després del seu retorn— restaurava la Generalitat (liquidada el 1714 pel primer Borbó hispànic), es convertia en el 122è president de Catalunya i proclamava la República Catalana dins la confederació de pobles ibèrics.