Tal dia com avui de l’any 1640, fa 380 anys, en el context dels dies precedents a l’esclat de la Guerra dels Segadors (1640-1652), la Generalitat de Catalunya rebia dues missives oficials del Consell Municipal de Ceret informant que a Perpinyà, durant els darrers dies, les tropes hispàniques havien practicat un número indeterminat de detencions i maltractaments que afectaven especialment persones relacionades amb els estaments de poder de la ciutat. El Dietari de la Generalitat informa que aquella onada indiscriminada de detencions i maltractaments estava dirigida pel capità dels Tercios hispànics Juan de Garay, que amb anterioritat havia estat acusat d’apallissar, amputar i assassinar civils, cremar collites i incendiar pobles del Principat.

Aquell operatiu hispànic hauria estat ordenat pel rei hispànic Felip IV pel seu ministre plenipotenciari, el comte-duc d'Olivares, i pel capità general Fajardo de Zúñiga a partir de la sospita que les institucions de govern catalanes i franceses estaven preparant una cimera secreta en algun lloc dels comtats catalans nord-pirinencs. No obstant això, les tropes hispàniques -que ocupaven Catalunya des del 1635- no podrien impedir la celebració d’aquella cimera, que s’acabaria reunint a Ceret (Vallespir) tan sols una setmana després (07/09/1640). En aquella reunió es va signar el Tractat de Ceret, que consagrava Catalunya com una república independent -posteriorment un principat independent- sota la protecció militar de la monarquia francesa.

Molt abans que es produís la reunió i la signatura del Tractat de Ceret, l’estat de tensió a la cancelleria hispànica estava tan descontrolat, que el dia 1 de setembre de 1640 Felip IV declararia formalment la guerra a Catalunya. Aquest detall és molt important per entendre el paper que jugava Catalunya dins de l’edifici polític hispànic: només era possible declarar formalment la guerra a un estat estranger o un estat que basava la seva vinculació amb el poder central únicament a través de la figura del rei: aquesta declaració de guerra es formulava sis dies abans de la signatura del Tractat de Ceret. Aquella guerra d’ocupació es va perllongar per espai de dotze anys i es va saldar amb la destrucció de l’aparell econòmic català i la massacre de milers de civils catalans.