Ahir un amic amb més de vint anys al Club em deia: "Marc, prefereixen ser una SA que no pas que en Jan sigui president".

Com sempre, intentar aportar valor des de l’especialització i formació crec que és l’única forma real d’ajudar el Club; per tant, anem a les dades perquè lo que no son cuentas, son cuentos.

Comencem pel Barça i el primer gran error a l'hora de confondre model de propietat amb model de gestió. Encara que sigui per desconeixement o per mala fe, alguns altaveus tendeixen a culpar al model de propietat del desastre en el model de gestió dels últims anys. 

Mentrestant, alguns defensem que cal reforçar els òrgans de control econòmic, tan interns com externs, que cal millorar l’independència de les comissions (econòmica, en especial), mitjançant sufragi, per poder emetre informes no vinculants però si fefaents del compliment del Pla de viabilitat i estratègic del Club. Mentre alguns sabem que el problema no és el model propietat, sinó la professionalització i capitalització de talent en el model de gestió, altres aprofiten l’oportunisme d’una crisi esportiva i institucional per crear el relat de les aparents i falses bondats de la privatització. 

Si us sembla, aportem dades, i així posem perspectiva: 

El model Bayern és irrealitzable amb el Barça com ja hem dit en repetides ocasions, ni pel teixit empresarial ni per la tradició en l’aposta per l’esport de les grans companyies. 

L'Inter ven als xinesos la propietat l'any 2013, on és l’Inter? Es poden comparar amb nosaltres? O només tenen interessos personals els accionistes? Doncs sí, la resposta és aquesta última.

Parlem del Milan? Berlusconi deia que no podia batallar amb els petrodòlars i li ven a Li Yonghong la propietat l’any 2017. Arriben jugadors, es gasten 195 M€ però un any després el Milan es declara en fallida, i deixa el club en mans d’un fons inversió americà (Eliot), amb pèrdues de 145 M€; en resum, un desastre. Fins i tot es va retirar de l’Europa League per falta de finançament. 

Parlem del Parma? Doncs com a SA van posposar partits perquè no tenien diners (ni amb ampliacions de capital) ni per pagar als membres de seguretat de l'estadi; no podien ni obrir l’estadi.

Parlem del València? Parlem del Depor? Parlem de la Roma, que després d’anys i anys en mans privades ara sembla que treu mig cap... Per cert, canviant d’estructures jurídiques (noms) contínuament... 

De debò això volem pel Barça? Dels quaranta exemples de clubs de primer nivell, només tres no han estat sotmesos a canvis de propietaris, estructura jurídica per evitar fallides o després de passar anys de calvaris esportius al desert per falta de capital. 

La solució no passa pel canvi de model de propietat, i menys en un club tan global com el Barça, capaç de revertir històricament situacions de risc gràcies a la seva globalitat, accés a patrocinis, sòcies i socis, i per descomptat, fans al món. 

Hem de ser capaços de fer que aquest relat únic al món de club poliesportiu, social i solidari mitjançant la fundació ens faci únics i ens permet capitalitzar i monetitzar tots aquests fans d’arreu. 

Aquest model únic que ens permet fer fora una junta que no compleix amb el mandat democràtic, pot seguir creant fons d’ingressos per competir enfront de clubs estat, SA o versions híbrides, que a la pràctica resulten el mateix. 

Enfortir els òrgans de control, professionalitzar la gestió per tornar a un model de club sostenible són els grans reptes, mentre que protegir el model de propietat de sòcies i socis és el nostre gran deure.