David Fernàndez va ser espiat per la Guàrdia Civil —com deia aquell, "no se podia saber"— en la investigació contra Tsunami Democràtic, el del Seat and Talk, oberta a l’Audiència Nacional (espanyola). Amb l’autorització del magistrat Alejandro Abascal, reforç de Manuel García-Castellón, al jutjat central 6. A l’exdiputat de la CUP li van intervenir converses privades incorporades a l’informe, com ara una conversa amb la seva mare. "David Fernàndez habla con una Maria Celina (Mamuchi). David le comenta que le ha leído que bajaba de Barcelona, la mujer le dice que sí, que está en el bus. David le comenta que salen ahora mismo para Ginebra. David le pide que le mire la estufa y le comenta que le ha dejado fruta". La vida dels altres, l’Stasi. David Fernàndez ha reaccionat dient que la reacció fisiològica davant l’espionatge d’estat a la seva intimitat és de fàstic. I, políticament, també. I a X, Higinia Roig, el seu àlies a la xarxa abans coneguda com a Twitter, ha piulat "Mama, t’estimo".
Coincideixo amb David Fernàndez alguns dijous a la tertúlia de Jordi Basté. Coincidim amb la nostra entrega incondicional a La competència —on també hi ha desafectes al règim investigats— i al Jep Cabestany que tots portem a dins. Més enllà d’això, no som amics, però em sembla una molt bona persona, que en aquest punt de la vida és el que més valoro de la gent per sobre d’altres qualitats, si puc parlar de mi. Així que el que escriuré ara està viciat per aquesta estima que avui és encara més gran. Perquè, ja que ha sortit publicat, m’entretindré en mamuchi, l’estufa i el "t’he deixat fruita".
Que la seva mare sigui "mamuchi" diu molt de l’amor que li té
Que la seva mare sigui "mamuchi" diu molt de l’amor que li té. Hi ha fills que als seus pares els diuen pel nom. D’adolescent vaig provar de dir-li "mare" a la meva mare perquè em devia semblar que el "mama" de sempre feia poc adult. Se’m va passar la tonteria i la mama va ser la mama, la mami o la mamita. I el meu pare, influenciat potser pel pare de Julio Iglesias, era el papa, el papi i el papuchi. Però "mamuchi", m’encanta. De mamuchi a mamà —la importància d’un accent— hi ha un lloc en el món.
Després hi ha el tema de l’estufa. L’estufa. No, abaixa la calefacció quan surtis. L’estufa. Mira’m l’estufa. David Fernàndez té una estufa. Per això devia portar aquella samarreta d’una bombona amb el lema "vull butà". A casa en teníem una al menjador que engegava el meu pare quan arribava de treballar i on ens portaven a coll, embolicats amb una tovallola, després de dutxar-nos, per posar-nos el pijama i no morir d’una galipàndria. L’estufa. De l’estufa al terra radiant hi ha un món. I al final ve el "t’he deixat fruita". No t’he deixat, no sé, pizzes al congelador. O tofu. O, la nevera està buida, espavila’t. No, no. T’he deixat fruita. Quant d’amor hi ha en aquesta frase. Llevat que la Guàrdia Civil es pensi que la fruita és un nom en clau per parlar de dinamita o diner negre, influenciats pels missals d’Andorra. Mamuchi, mira’m l’estufa, t’he deixat fruita, t’estimo. Investigació per terrorisme.