Coses de la vida, la multicarambola política que es va inventar ahir Artur Mas em va enganxar a Madrid (ciutat) i a "Madrit" (concepte). I això em va permetre observar en directe les reaccions d'alguns periodistes i polítics mediàtics. Les resumeixen dos adjectius: desconcert i estupor.

El desconcert no té mèrit, perquè crec que és compartit amb el 99,99% dels periodistes, dels ciutadans (i les ciutadanes) i dels periodistes ciutadans (i ciutadanes) catalans. Un servidor, quan va saber a 3/4 de dues del migdia que Catalunya Ràdio preparava un programa especial per les sis de la tarda, va exclamar: "però si això de fer veure que negocien és un teatret!". I miri, no, no era un teatret. Tinc tanta capacitat de veure el futur que crec que muntaré un gabinet de tarot i començaré a fer horòscops.

L'estupor madrileny ja és un altre tema. Era l'estupor del no saber d'on els havia caigut l'artefacte. Era allò del "ens l'ha tornat a fotre". Era inesperat, sí, però per molts dels d'allà a més era incomprensible. ¿Com pot ser que un Estat tan important i amb una història de milers d'anys es vegi repetidament burlat per un paio que sempre està a punt de caure pel penya-segat a un mar ple de taurons i piranyes afamades i que no hi cau mai? I per això ahir encara feien el discurs de divendres, tot i ser dissabte. El discurs arnat de la corrupció i la CUP antisistema dominant la política catalana.

Ahir Mas va enterrar el cadàver de la Convergència pujolista i postpujolista 2.0. Ha nascut una CDC on ja no hi manarà ni el pinyol ni Barcelona. Arriba la CDC municipal, la de la nova generació. La de Girona, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Molins de Rei, Valls o la Seu d'Urgell. I això a "Madrit" (concepte) no ho saben. I no ho saben perquè no saben el que passa a Catalunya. Tenen dos arguments més caducats que una targeta de transport de l'agost i amb això van tirant. I així els va.

Això sí, la jugada de Mas, en el fons els reconfortava. Donen per fet el pacte d'Estat i enterren els moviments de Pedro Sánchez per fer una alternativa d'esquerres a l'acord PP-PSOE. Un molt mediàtic periodista ho ha resumir amb un inequívoc: "Seguro que Felipe ya ha llamado 10 veces a Pedro para dictarle lo que debe hacer". Interessant.