Les primeres visites internacionals d’un papa, importen. L’agenda vaticana contemplava un viatge a Turquia i al Líban ja en època del papa Francesc. Però aquest primer viatge del papa Lleó XIV a Turquia i al Líban revesteixen importància global per diversos motius. El primer, per posicionar la regió MENA (Orient Mitjà i nord d'Àfrica) en el radar vaticà. Segonament, per intentar unir el món cristià. I tercer, per llançar un missatge de reconciliació entre religions i no-creients en un món de desfetes on les persones no són al centre. Un quart factor seria el de reconfortar les comunitats catòliques, i un cinquè element, proposar-se, o acceptar si es demana, que la Santa Seu sigui un possible mediador internacional.

Unir el món cristià no és un afer intern de les Esglésies. Afecta Ucraïna i ha estat eloqüent l’absència del Patriarca de Moscou i del d’Antioquia en la trobada ecumènica a Turquia. S’han fet gestos, passes i s’han pronunciat paraules que fan avançar la unitat entre els cristians, el famós ecumenisme, que sempre és un afer en gerundi.

Parlar de l’islam no és un afer de diàlegs interreligiosos fructífers, sinó que engloba el món i les seves dinàmiques culturals, comercials i pacificadores. A la segona etapa del viatge, al Líban, país dels cedres i territori també multireligiós, la figura de Lleó és vista com un possible mediador extensible tant a Ucraïna com a Palestina.

A Turquia hi ha hagut una visita que no ha centrat l’atenció i que és més reveladora del que sembla. El Papa s’ha reunit amb la Diyanet, la presidència turca pels Afers Religiosos, una entitat única que gestiona la diversitat religiosa d’un país que per a molts és terreny musulmà, per altres una plataforma laica i, en uns altres ulls, un mosaic real de minories religioses que hi conviuen, una de les quals, amb una importància cabdal, el Patriarcat cristià ortodox de Constantinoble.

Aquest papa està insistint en el fet que els creients no vagin només a la seva, amb les pròpies dinàmiques, sinó que s'arremanguin i s’impliquin

El Papa veu Ankara i Beirut com a actors de reconciliació i no com a víctimes de la inestabilitat. L’Institut ISPI, un dels centres de reflexió sobre les Relacions Internacionals més robustos d’Itàlia, remarca el paper que el pontífex ha proposat a Turquia, de mitigador i pacificador a la zona, i també subratlla com Lleó XIV ha animat els catòlics que viuen a Turquia a no només viure de la millor manera que puguin la seva fe, sinó a ser agents de la Turquia moderna i del futur. Aquest papa està insistint en el fet que els creients no vagin només a la seva, amb les pròpies dinàmiques, sinó que s'arremanguin i s’impliquin. Allà on siguin, majories o minories.

Joshua Landis, professor a la Universitat d’Oklahoma, remarca que el cristianisme ha disminuït al Líban, i a Síria, de manera dràstica en les darreres dècades, i que si bé la presència del Papa ha encoratjat els joves, i ha recordat a totes les generacions que ningú els oblida, aquesta fragilitat cristiana persisteix i es veu amenaçada per la inestabilitat regional, l’empobriment de la classe mitjana, la pressió que el fenomen migratori ha afegit a una zona en conflicte.

En una de les trobades marcadament femenines de la visita, el pontífex s’ha reunit amb una comunitat de monges carmelites al Líban, així com amb 800 persones a l’hospital pediàtric de les germanes franciscanes de la Creu. El Papa he estat contundent: no es pot construir una societat que oblidi la pobresa i la fragilitat, ni les persones afectades per la ferida de la soledat. Semblava una visita de sis dies que “s’havia de fer”, i ha resultat un moment privilegiat per conèixer més un papat que encara s’ha de desplegar.