Un quart de vuit del vespre. Arribo a l'Estació del Nord de BCN, lloc on En Comú Podem celebra la nit electoral. Només d'entrar em trobo l'exdiputat i exmembre de la mesa del Parlament, David Companyon. Fa un somriure d'orella a orella. És la prova que ell, com la majoria de catalans, té sondejos. Estaven d'oferta (els sondejos, no la majoria de catalans). Sort que la llei impedeix fer-los públics, oi? I somriu perquè tots donen guanyadora a la seva coalició.
19.50 En torns de cinc entrem a una sala on hi ha la direcció del partit reunida perquè els fem fotos. Ells continuen com si res.
20.00 Per les dues grans pantalles on hi ha connectada TV3, comencem a veure el sondeig. Els aplaudiments dels llavors 100 assistents no arriben fins a les 20.02, quan hi apareix que En Comú Podem guanya les eleccions a Catalunya.
20.08 Més apludiments. El sondeig de TV3 dóna a Podemos un percentatge de vot a nivell espanyol que el situa com a segon partit. Dolors Camats apareix per la zona de premsa i, mirant els detalls dels sondejos que van sortint, exclama: "no sabíem el que era guanyar". I fa una anàlisi ràpida: independentment de com es gestionin els resultats, ha començat un canvi engegat per la joventut urbana".
20.30 Arriben els entrepans per a la premsa. Són de pernil dolç i formatge, de pernil del país, de truita de patates i de brie i carbassó... Mmm, combinació interessant. En pillo un i quan, amb alegria, li clavo la primera queixalada resulta que porta... all i julivert!!! Horror!!! Però, quin desastre!!! Si no fos perquè en aquell moment estic de servei i no puc abandonar la posició, aniria directament als Mossos a presentar una denúncia contra l'autor.
20.42 Em trobo un membre de la direcció d'IC. La petem una estona. La seva anàlisi és que els resultats a Espanya poden trencar el PSOE. En una banda els que defensen l'actual estatus quo i apostarien per un pacte d'Estat i a l'altra els que donen suport al nou panorama electoral. "Passi el que passi, el PSOE es trenca", conclou rotund.
20.51 Compareix Xavier Vendrell, també exdiputat d'IC, per fer una primera valoració dels sondejos. Parla d'alegria continguda i destaca que tindran grup parlamentari propi i representació a les quatre circumscripcions catalanes.
21.08. Nous aplaudiments quan a TV3 hi apareix un mapa on tot Catalunya té color morat. Més d'un dels presents s'ha de pessigar.
Un periodista que ha seguit la campanya d'En Comú Podem comenta que se n'alegra molt dels resultats "per la gent que he vist als mítings, que se'ls veu que estan patint molt".
21.30 Vaig al bar. Bé, és una petita barra-nevera. Una cervesa, un euro. A les pantalles surt Íñigo Errejón. El moment més aplaudit és quan diu que no han demanat diners als bancs.
22.12 Dos regidors de l'àrea metropolitana de BCN comenten la jugada. Surt el tema del referèndum. L'una conclou: "doncs els vots que ha tret Podemos a tot Espanya són vots a favor del referèndum i, per tant, de la sobirania.
22.26 Surt Duran i Lleida per la pantalla. Els 350 assistents que hi ha a l'Estació del Nord en aquell moment xiulen. Alguns fan bromes sobre el futur del líder d'Unió. No les reproduiré perquè són massa cruels.
23.05 Qui apareix ara a la pantalla és Pablo Iglesias. Les grans ovacions es produeixen quan parla de plurinacionalitat i de reforma de la Constitució.
23.15 Compareix la plana major del partit que ha guanyat les eleccions a Catalunya. El primer en pujar a l'escenari és Xavier Domènech. La segona és Ada Colau.
Prenen la paraula tots dos. Domènech carrega fort contra Ciutadans. Colau diu que no ha preparat res, però que li sortirà el discurs tot seguit. La paraula que més pronuncia és orgull. En algun moment se li humitegen els ulls. Fa vibrar la gent com només ella sap fer.
23.40. La festa s'acaba. Ha estat tot molt ràpid i contingut, com havia dit en Xavier Vendrell tres hores abans. Moment de fer una primera reflexió sobre el que ha passat avui. Ja que, pel que fa al partit que ens ocupa, crec que la clau és contestar la pregunta: quina diferència hi ha entre el partit que va guanyar les municipals a BCN i les generals a Catalunya i que no va fer un bon resultat a les catalanes?
I la resposta és... Ada Colau. Pels uns, la futura presidenta de Catalunya. Per altres la futura presidenta de la República catalana. Per altres dels altres, la futura presidenta d'Espanya. Quan ho plantejo a alguns dirigents d'En Comú Podem, ningú em nega cap de les tres possibilitats.
Ella és l'ingredient que li dóna gust a la fórmula.