L'impossible és el que passa, va assenyalar Jacques Derrida, i aquest any electoral del 2015, que va començar amb les municipals i autonòmiques de maig i va continuar a Catalunya amb les plebiscitàries del 27S, culmina amb les generals del 20D i els seus possibles impossibles. A les locals es va produir a Barcelona l'impossible victòria d'Ada Colau i a En Comú Podem, la seva nova plataforma compartida amb ICV i Podemos, li dóna la victòria al sondeig d'ahir del CIS. A les eleccions al Parlament es va presentar Junts pel Sí, la llista unitària CDC-ERC després de vuit mesos d'agra disputa i prèvia ruptura de CiU... i va guanyar, per molt, encara que li va faltar un diputat per investir president a la primera Artur Mas. Impossible que la CUP finalment faci el gest, com ha reclamat David Fernàndez, el referent dels homes bons de la formació anticapitalista? L'impossible és el que passa, va assenyalar Jacques Derrida.

Impossible, en català, amb el “im” ratllat, és el lema de campanya de Democràcia i Llibertat (a partir d'ara DiL). La formació abans coneguda com a CDC, en anunciat procés de demolició, s'estrena en les generals amb lema derridià. Algú hauria pensat fa quatre anys que Francesc Homs, mà dreta d'Artur Mas, lideraria la postconvergència que vol negociar a Madrid la independència de Catalunya? I que Josep Antoni Duran i Lleida aniria en solitari a la carrera de San Jerónimo a risc de quedar-se fora del Congrés, com ja va quedar Unió fora del Parlament el 27S? (La qual cosa, un altre impossible, tampoc no impediria a Duran veure acomplert el somni d'ocupar un ministeri.) L'impossible és el que passa i un jove fill de l'antiga immigració espanyola a l'àrea metropolitana de Barcelona, Gabriel Rufián, lidera la candidatura d'ERC i fins i tot alguns sondejos el donen com a guanyador.

Podria ser que Mariano Rajoy guanyés els comicis –malament, molt malament- i Albert Rivera es disfressés de cupaire i exigís el seu cap perquè el PP continuï a la Moncloa?
L'impossible és el que passa, i bé que podria passar qualsevol cosa en vista dels resultats de l'enquesta del CIS. Podria ser que Mariano Rajoy guanyés els comicis –malament, molt malament– i Albert Rivera es disfressés de cupaire i exigís el seu cap perquè el PP continuï a la Moncloa? L'impossible és el que passa i Xavier García Albiol, exalcalde de Badalona i cap de llista del PP català al 27 S serà senador perquè la CUP va deixar en minoria dilluns JxSí. I en fi, no descartin res: si el líder de C's continua perforant l'espai del PP a l'Espanya rural, fins i tot Pedro Sánchez, que també ho té malament, molt malament, podria acabar sent president. I Pablo Iglesias? El que no és, no pot ser, i a més és impossible, però això ho deia Parmènides d'Elea.