Resulta bastant fascinant veure com els denominats Germans Musulmans (un grup molt actiu en la islamització de les societats occidentals gràcies als seus tentacles locals, però massa poc conegut i estudiat a casa nostra) i el sàtrapa del Kremlin i els seus còmplices empren els mateixos sistemes per fer-se presents, i ben presents, a Occident.
Els Germans Musulmans i les seves organitzacions locals presenten la blasfèmia com si fos racisme i la defensa de portar vel com si fos feminisme, i alhora interpreten simples mesures administratives com si fossin atemptats a les llibertats fonamentals. I, això sí, clamen a favor de la tolerància cada cop que un imam, incompatible amb els valors democràtics, inclosos els drets de les dones i de les minories, és reenviat a casa seva (una mesura rara, potser massa rara, a casa nostra).
Gràcies a la seva aliança tàctica amb l'esquerra dels cretins (com acabem de veure a França), es fan sovint les víctimes ultratjades, tot intentant fer-nos creure que qualsevol lluita contra l'islamisme és culpable d'islamofòbia.
Per la seva banda, els fervents partidaris de la reconstrucció de l'Imperi rus envien, per exemple, espies per seduir milionaris per tal d'influenciar els grups de comunicació que aquests tenen. L'objectiu és clar: condicionar el poder polític, o bé, ajudar-lo, segons convingui.
I què fan llavors aquests grups de comunicació? Doncs posar en marxa campanyes d'ingerència, tot creant xarxes de desinformació per desacreditar les forces polítiques de l'espai ideològic central, col·laborant amb els candidats dels extrems, amb l'objectiu de minar els fràgils sistemes democràtics occidentals, des de dins. Uns sistemes democràtics fràgils perquè una bona part de la població considera que no hi ha cap partit que pugui millorar la situació.
La tàctica d'aquests agents russos consisteix a presentar qualsevol mesura contra aquest tipus d'espionatge com una censura i, gràcies a la seva aliança tàctica amb la dreta idiota, fer creure que qualsevol lluita contra l'espionatge rus significa russofòbia.
És evident que els agents russos de propaganda saben teixir la seva xarxa de complicitats
I no es tracta d'especulacions. El Kremlin disposa, per exemple, d'una eina anomenada Storm-1516, que és un model operatiu informatiu (MOI), que serveix per emetre deep fakes i vídeos que ataquen dirigents europeus que donen o poden donar suport a Ucraïna (alguns polítics francesos, com Gabriel Attal o Édouard Philippe, ambdós antics primers ministres del president Macron, en poden donar fe).
Una altra eina del mateix estil és Matrioixca, que difon des del 2023 continguts que, vehiculats com si fossin mitjans de comunicació occidentals, tenen l'objectiu de disminuir el suport occidental, també a Ucraïna, la darrera dèria de l'inquilí del Kremlin.
Però, afortunadament, una sèrie de fugues de documents de la Social Design Agency, una societat tecnològica russa que opera altres MOI per compte de Moscou, han permès evidenciar el seu lligam de subordinació al Kremlin.
De fet, Serguei V. Kirienko, director adjunt de l'Administració presidencial de la Federació Russa, ni més ni menys, juga un paper de coordinació d'aquestes operacions d'ingerència que busquen desestabilitzar les democràcies representatives europees.
A més, és també evident que els agents russos de propaganda saben teixir la seva xarxa de complicitats. Per exemple, el mateix dia que la propagandista russa Xenia Fedorova va rebre la comunicació del decret d'expulsió de França, Lise Boëll, ni més ni menys que directora de la poderosa Editorial Fayard, va publicar un tuit de suport, esmentant-la com amiga seva.
Es tracta, hàbilment, d'usar un registre amical que esquiva el debat, que sempre és més comprometedor, sobre els perills de la desinformació i de la desestabilització, en què participava la seva amiga.
A vegades amistats d'aquest tipus fan fer coses com ara difondre elements de comunicació, que resulten ser els de Moscou, o retuitar un vídeo de Fedorova denunciant un cop d'estat a Maidan, presentant Kíiv com la iniciadora unilateral dels bombardejos sobre el Donbàs, o validant l'annexió de Crimea gràcies al simulacre de referèndum rus.
Sobre els Germans Musulmans, els MOI i Fedorova en continuarem parlant.