El lideratge del papa Lleó no és carismàtic, però sí moral. No és un personatge fascinant i carismàtic que anul·li la voluntat de qui s’hi acosta. El seu no és un tarannà d’estrella del rock o de fundador de res. És el gran continuador. El portant de la torxa. Una vestal que manté el foc sagrat en un món que vol autodenominar-se secularitzat i tecnològic, però que a l’hora de la veritat es continua plantejant les qüestions fonamentals que no es responen només amb arguments científics i algoritmes.

No queden ja líders morals globals dels quals s’esperin gestos o paraules. El Dalai Lama també ho és (i en aquest cas sí que l’acompanya també una aura de carisma). 

La manera de governar del nou papa és col·legial. Ja ho era abans, quan era el pare Bob o el cardenal Prevost. A aquest estil, a ell li agrada dir-ne sinodal. No és un pontífex del control o l’autoritarisme. Tampoc és un assembleari per natura. Sap quin paper juga i de quin poder està revestit, i l’exerceix. Aquests primers dies de pontificat hem pogut observar què diu i a qui rep. Encara no hi ha cap escrit de gruix: cap encíclica, cap constitució apostòlica, cap exhortació apostòlica, cap butlla papal. Però sobretot, encara no hi ha cap viatge. Com sant Agustí, a qui ell mira com a referent (tenim un papa agustí després d’un papa jesuïta), que li agradava concebre el viatge com aquell moment de vivència intensa. Viu més, qui viatja. El Papa ens oferirà sorpreses en els viatges, perquè sap que on se la juga és al món, i no a la protegida cúria vaticana. En els dies vinents es mourà a prop, per vacances.  Per primer cop en més d’una dècada, el poblet de Castelgandolfo tornarà a veure un papa com a il·lustre estiuejant. Aquest petit moviment ja diu molt, perquè abandonar la cúria és positiu, com per tots els qui treballem és sa deixar la feina i distanciar-se’n per descansar.

Coneix la maldat humana i les maquinàries de guerra. Però no s’hi rendirà mai, perquè el seu paper és precisament posar sobre la taula altres lògiques. Parla de l’amor, perquè sap que no hi ha un altre antídot

En un col·loqui convocat per la Societat Econòmica Barcelonesa dels Amics del País (SEBAP) al Palau Macaya sobre el lideratge del papa Lleó XIV, el filòsof Francesc Torralba distingia entre la potestas i l’autoritas. Hi ha gent amb carisma però sense poder. Altres tenen poder, però cap mena de carisma. El cas del papa Lleó és el de l’autoritat. El seu poder és petit, si es compara amb el poder militar, o mediàtic, o econòmic. Però quan obre la boca, quan es mou, quan pontifica, se l’escolten. Torralba considera que el Papa és un líder que parla d'esperança —sense caure en la ingenuïtat— i no només de l'estoïcisme de la supervivència.

La seva elecció va ser celebrada per diaris com The Guardian o el New York Times com a exemple d’un líder espiritual mundial que té coses a dir. 

Per a qui concep la religió com a liquidada, aquesta elecció els ha semblat la gran paradoxa. Mentre el món està desorientat o abocat a desastres, el Papa parla de no tenir por i mantenir l’esperança. Ángel Castiñeira, director de la Càtedra de Lideratges i Sostenibilitat d'ESADE adverteix que el carisma "és perillós perquè du intrínseques dimensions emocionals que segresten les persones, com vam veure amb Hitler o Mussolini". No és aquest l'estil lleonià, que no sedueix amb aquesta força emocional.

El seu primer discurs va estar farcit de paraules com amor i pau, talment com una cançó kumbaià. Però alerta, que el Papa peruà no és un home només de foc de camp i germanor. Sap aguantar la tensió del conflicte i entén que pot tenir un paper mediador i influir en el desgel dels blocs, que ja no són només dos. El món ha bastit multiblocs que cal anar desfent. El papa Lleó XIV s’ha format en la teologia de sant Agustí, on la gràcia és necessària perquè la humanitat tota sola no se’n pot sortir. El món està tocat, segons aquesta concepció d’Agustí d’Hipona, pel pecat original, però es pot redimir. La confiança del papa Lleó XIV en Déu és el motor que li fa dir “non praevalebunt”. El mal no prevaldrà. No és un comentari innocent d’un beneit inconscient. Sap que hi ha guerra. Coneix la maldat humana i les maquinàries de guerra. Però no s’hi rendirà mai, perquè el seu paper és precisament posar sobre la taula altres lògiques. Parla de l’amor, perquè sap que no hi ha un altre antídot. Caut i llest, s'està erigint com una veu necessària i rellevant. Tot indica que està deixant, molt de pressa, el papat en pràctiques.