Si el dia, informativament parlant, va engegar amb la decisió del Tribunal Constitucional que deixava sense efecte la resolució independentista del Parlament de Catalunya, va acabar amb un cridaner article de David Fernàndez, el líder més carismàtic de la CUP, on demanava que la seva formació facilités la investidura d'Artur Mas a la presidència de la Generalitat. Dues notícies, certament, d'un valor diferent. Saltar-se la sentència ferma del TC, aprovada per unanimitat i en un temps rècord per un tribunal extraordinàriament lent en els seus pronunciaments, comportarà, amb la llei a la mà, greus conseqüències penals per als càrrecs públics catalans electes implicats. I també per als funcionaris de l'administració autonòmica o local que desobeeixin.

Un escenari, a més, que no deixa cap marge a curt termini per a la política, ja que el TC enumera fins a cinc articles de la Constitució que la resolució del Parlament vulnera. No obstant això, des de la perspectiva jurídica és cridaner –com subratlla la professora Montserrat Nebrera en un article que acaba de publicar en el nostre diari– que en l'últim fonament de la sentència i davant del fet incontestable d'una majoria de catalans reivindicant la voluntat de ser, la resposta que apunta el TC és una reforma que pugui obrir la porta del reconeixement de Catalunya com a subjecte de sobirania amb dret a autodeterminar-se. És una manera elegant de tornar la pilota al Congrés dels Diputats, d'on no hauria d'haver sortit mai, per més que des de Madrid tothom s'entossudeixi a dir el contrari.

Però la jornada va acabar amb una notícia que si es va concretant en els propers dies pot fer el tomb de la investidura del president Mas. El pronunciament del líder de la CUP David Fernàndez en un article al diari Ara, en què reclama dos vots de la seva formació política per al candidat de Junts pel Sí per tancar així l'espectacle vergonyós protagonitzat en les últimes setmanes per l'espai independentista, ha sacsejat la biosfera de la CUP. El pressing Cup de què es queixaven alguns diputats de la formació anticapitalista, fent servir un llenguatge que s'ha posat de moda, passa a ser liderat, dit amb sorna, pel seu actiu polític més important. La qüestió torna d'aquesta manera, si no és un element informatiu de distracció, que no ho crec, a la mesa de negociació del pla de xoc social, al qual JxSí haurà de dotar de més concrecions, de pressupost i de garanties. Això es veurà en els propers dies.