L'elecció de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament de Catalunya marcarà aquest dilluns l'inici de l'onzena legislatura, que es preveu curta. Divuit mesos en el seu format més llarg i noves eleccions a la primavera en la seva mida més reduïda. En qualsevol cas, una legislatura que s'anuncia elèctrica si Junts pel Sí i la CUP tanquen algun tipus d'acord després que ambdós es presentessin a les eleccions del 27S amb l'objectiu d'iniciar el camí cap a la independència i que aconseguissin la majoria absoluta del Parlament: 72 dels 135 escons. Caldrà que estem molt atents a la primera intervenció de Forcadell en el seu nou paper de segona autoritat de Catalunya, una vegada els diputats l'hagin votat. Encara que el paper de la presidenta del Parlament no és substancialment diferent del d'altres representants de cambres legislatives, en aquesta ocasió té un paper molt important per la complexitat de l'hemicicle català. En qualsevol cas, ja ha fet saber que les seves primeres paraules no seran una simple salutació als diputats.

A l'agenda catalana de les properes setmanes s'entrecreuen cinc temes d'alt voltatge polític i judicial. En primer lloc, la negociació per tancar un acord de govern entre JxSí i la CUP que no aconsegueix entrar en una fase d'acord, tot i que els negociadors en privat són menys pessimistes del que expressen en públic representants d'ambdues candidatures. En segon lloc, la resolució que les dues formacions independentistes estan elaborant perquè s'aprovi al Parlament abans de l'elecció del president de la Generalitat i amb què pretenen enviar un potent missatge a la comunitat internacional d'inici del procés d'independència. El tercer punt està molt vinculat a aquesta resolució: quina serà la reacció del Govern espanyol? Per experiències anteriors, es podria limitar a enviar-la al Tribunal Constitucional perquè l'invalidi. Però el fet d'estar en campanya electoral per a les espanyoles de desembre és una incertesa afegida a la gesticulació que vulgui realitzar el Govern espanyol.

En quart lloc hi ha la querella del 9N que s'instrueix en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en la causa de la qual estan imputats el president en funcions Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament Irene Rigau. En els darrers dies s'ha sol·licitat nova informació a altres departaments de la Generalitat i res no dóna a entendre que l'assumpte vagi a agilitzar-se. Finalment, i en cinquè lloc, hi ha el tema del denominat cas 3% que afecta Convergència Democràtrica i pel qual el jutge d'El Vendrell ha enviat a presó al tresorer del partit. Els cinc temes circularan en paral·lel pel carril central de la política catalana. Per això és tan decisiva la legislatura que avui s'inicia.