L’abstenció independentista ha tornat a guanyar les eleccions, aquest cop espanyoles, a Catalunya, amb permís del PSC. Com va passar a les municipals del 28 de maig, ERC, JxCat i la CUP han rebut un bon correctiu, però amb incidència desigual. I l’abstenció ha guanyat, malgrat la campanya furibunda en contra dels partits catalans, que no han dubtat a recórrer primer al xantatge emocional agitant l’espantall de l’extrema dreta i després a l’insult directe dels independentistes que decidien quedar-se a casa.
La patacada més forta se la torna a endur ERC, a més de la CUP, que desapareix del mapa polític espanyol quatre anys després d’haver-hi entrat. JxCat, per la seva banda, manté la mateixa tònica que abans tenia CDC, és a dir, baixa, però aconsegueix salvar els mobles, perquè tot i que a cada bugada perd un llençol, com que els altres encara en perden més, s’ho pren gairebé com una victòria, per pírrica i falsa que en realitat sigui. És allò que qui no es conforma és perquè no vol, però en el fons és un miratge que li impedirà posar ordre en el desgavell en què s’ha convertit el partit de Carles Puigdemont. La principal diferència respecte al 2019 és que llavors dins de JxCat hi havia el PDeCAT —no van partir peres fins al 2020—, que ara tampoc no ha tret representació i deixa l’espai que encarna l’herència directa de CDC sense presència a les Corts espanyoles per primera vegada des de la recuperació de la democràcia a Espanya.
Però a qui haurà perjudicat més l’abstenció independentista és a ERC, que afegit al revés que ja va patir a les eleccions municipals li crea un problema molt seriós. De fet, les dues plantofades seguides són difícilment assumibles i deixen el partit en un moment molt delicat, i no tan sols per la situació que podrà tenir a partir d’ara al Congrés i al Senat, sinó també per com queda a Catalunya. I és que amb aquesta doble ensopegada el Govern presidit per Pere Aragonès queda molt en qüestió. El 132è president de la Generalitat podrà no ser partidari d’avançar les eleccions catalanes —al contrari del que va fer Pedro Sánchez després del desgast del PSOE el 28 de maig anticipant les espanyoles justament d’aquest 23 de juliol—, però amb aquests resultats l’escenari és insostenible i és bastant probable que no li acabi quedant més remei que fer-ho. La realitat és que ara mateix la legislatura catalana penja d’un fil i pretendre esgotar-la fins a principi del 2025 sembla una quimera.
La clau, una vegada més, serà veure si ERC, JxCat i la CUP han sabut entendre el segon missatge de l’abstenció independentista.
El cas és que, en una situació com aquesta, en qualsevol democràcia consolidada faria estona que a ERC hi hauria hagut un reguitzell de dimissions, perquè entre els dos comicis, els locals i els espanyols, pot haver perdut la barbaritat de més de 700.000 vots, que aviat és dit. Si això no fa reaccionar ningú, és que el problema de la política catalana és més greu del que pugui semblar a simple vista, perquè el que no pot ser és que uns mals resultats quedin amagats darrere d’una aritmètica parlamentària aparentment favorable, si és que es produeix. Històricament, els partits catalans no tenen per costum assumir responsabilitats, però aniria sent hora que ho fessin. Si no, llavors no tenen dret a queixar-se.
La clau, una vegada més, serà veure si ERC, JxCat i la CUP han sabut entendre el segon missatge de l’abstenció independentista. Al primer avís no tan sols no li han fet cas, sinó que l’han menystingut, i així els ha anat. Si ara tampoc no en prenen nota, poden pujar-hi de peus que hi tornarà a haver una tercera tanda d’abstenció, i tot fa l’efecte que aquesta vegada serà a les eleccions catalanes. L’augment de l’abstenció de l’electorat que es vol separar d’Espanya deixa els tres partits en una posició cada cop més complicada, però és també un missatge al món que, molt al contrari del que pretén fer creure el president del Govern espanyol, precisament amb la complicitat d’ERC, JxCat i la CUP, l’independentisme no està pacificat, sinó que està més viu que mai i disposat a donar guerra més aviat que tard.