Aquest dissabte i sota el paraigua de Somescola, diverses entitats de tot el país us convoquem a una manifestació a Barcelona.

L’escola sempre ha estat l’obscur objecte de desig de tots els governs. Però la necessitat de controlar l’educació a tots els nivells no s’havia materialitzat mai com ara amb tanta agressivitat.

Fa anys que el govern del Partit Popular posa en qüestió el model d’immersió lingüística. La societat catalana sempre ha contestat els intents d’agressió al nostre model d'escola amb contundència i amb una transversalitat i unitat sense precedents. La immersió és un model d’èxit i sobretot és el millor patrimoni que classes treballadores podem deixar a les nostres filles i fills, que surten de l’escola dominant perfectament el català i el castellà. Els resultats del model fan prou evident, doncs, que posar-lo en dubte obeeix exclusivament a motius polítics.

Però aprofitant l’aplicació de l’article 155 i la intervenció de facto de la Generalitat, Mariano Rajoy ha intentat fer un cop d’estat global al model educatiu català. No és només la immersió ni la llengua a l’escola. Debat eteri. És atacar l’escola catalana, amb un model educatiu compromès amb la democràcia, on la participació, el pensament crític, la resolució pacífica de conflictes, el respecte a la diferència i els valors de la convivència són els eixos centrals de l'acció educativa als nostres centres. Aquest model vol transmetre els valors que confirmen una ciutadania crítica i exigent amb els seus representants. Realment, una autèntica nosa per a aquells que volen una societat de pensament únic.

L’escola ha de donar eines i ha de transmetre valors: més que els valors castrenses cal transmetre a les noves generacions la importància de la cultura de la pau i la resolució pacífica dels conflictes

I enmig d'aquesta tempesta perfecta, els principals objectius del govern del Partit Popular són els mestres. Uns mestres que, en molts casos, van entomar el debat als seus centres educatius quan l’endemà de l’1 d’octubre arribaven els alumnes traumatitzats per les escenes que havien viscut. Des del meu punt de vista, els nostres professionals de l'educació haurien fet deixadesa de funcions si no haguessin intentat canalitzar les pors, els neguits, les angoixes i la ràbia dels seus alumnes. I sobretot, si no haguessin intentat fer un “dol” educatiu davant d'aquells fets. Ja sigui amb minuts de silenci, amb llaços o senzillament parlant-ne obertament i sense por. Tenim professors, directors i directores denunciats. És inacceptable. La delació no pot entrar mai a l’escola. Hem de deixar treballar els professionals de l'educació tranquil·lament i amb confiança. I hem de dir als mestres que tenen tot el nostre suport. Que estarem al seu costat. I que cal que mantinguin els centres educatius com a baluards de l’educació amb els principis del model d’escola catalana.

Si als centres educatius no es pot qüestionar, parlar, criticar i analitzar la realitat del nostre entorn, on es farà? Perquè en moments com aquests, una escola que pretén ser neutral, és una escola que pren partit clarament. Pren partit per aïllar-se de la societat, opta per viure'n al marge. Flac favor.

Queda prou clar que aquells que fan voleiar la consigna que l’escola catalana adoctrina, en realitat ens acusen d'allò que voldrien fer ells. Ja ho han deixat clar: la mateixa ministra Cospedal ha signat un conveni perquè els centres privats expliquin la tasca de les forces armades, alhora que Íñigo Méndez de Vigo pretén incloure al currículum el coneixement de la bandera, himnes i de les forces armades espanyoles. Adoctrinar sí, sempre que siguin ells qui decideixin quan i de quina manera. L’escola ha de donar eines i ha de transmetre valors: més que els valors castrenses cal transmetre a les noves generacions la importància de la cultura de la pau i la resolució pacífica dels conflictes. 

Som escola. De vegades, els eslògans volen sintetitzar realitats molt amples: la pluralitat, el tot. Tots som l’escola a Catalunya. Professors i professores, alumnes, les persones que donen menjar a la canalla i les que el cuinen. Els monitors i monitores d'activitats extraescolars. La gent que treballa per una escola inclusiva, i els qui treballen al transport escolar. Els professionals de la neteja dels centres i els pares i mares d’alumnes. Els que participen i els que no. La gent que des de les institucions treballa en els projectes educatius o d’entorn. Hem decidit que volem tenir un futur compartit i que l’escola ha de ser un espai de consens. No permetrem que res ni ningú ens el prengui. I per això volem deixar molt clar que no tenim por. Ens veiem avui a les cinc a la manifestació.