Aquesta setmana el grup parlamentari de Ciutadans ha registrat al Congrés dels Diputats una proposició de llei de lluita contra la precarietat laboral. El partit taronja presenta aquesta proposta més amb l’ànim de crear ambient i posar a l’agenda les seves intencions que no pas perquè tingui garanties de poder passar el tràmit parlamentari.

Fa temps que els d’Albert Rivera utilitzen els eufemismes. Quan afirmen que volen acabar amb la precarietat laboral el que intenten clarament és generalitzar-la. La proposició presentada aquesta setmana s’estructura en tres eixos: contracte únic, la coneguda motxilla austríaca i el que anomenen “bonus d’estabilitat empresarial”.

Què porta Ciutadans a fer aquesta proposta? Ja fa molt de temps que van segmentant els treballadors entre el que ells anomenen “privilegiats”, que són aquells que tenen un contracte fix amb determinades garanties en l’acomiadament disminuïdes (20 dies per al procedent i 33 per a l’improcedent) i els que no ho són, o sigui, els temporals (amb acomiadaments dels 12 als 33 dies). Ara, la proposta dels d’Albert Rivera vol unificar els contractes en una única modalitat amb acomiadament de 20 dies. Ras i curt: el contracte únic elimina la causalitat en la contractació i deixa l’acomiadament al lliure arbitri de l’empresari. Quan i com es vulgui. Per tant, es pot dir que és un contracte únic “indefinit”. Amb aquest parany el que es vol és obviar la tutela judicial efectiva recollida a la Constitució i diferents convenis de l’OIT, ja que no hi haurà possibilitat de recórrer. A més a més, aquesta proposta serà ineficaç per acabar amb la dualitat del mercat de treball, senzillament és una crida a generalitzar la precarietat, i no protegeix el treballador, sinó els empresaris.

Amb aquestes credencials i les seves propostes laborals, els taronges s’alineen amb la dreta més liberal d’Europa

Ciutadans fa trampes. Volen universalitzar la precarietat i individualitzar drets. El nostre mercat de treball té problemes. Ben cert. I el problema es troba en aquells que no compleixen la llei i en els que compleixen escrupolosament la reforma laboral. I en els seus còmplices, que per acció o per omissió no persegueixen el frau en la contractació. La contractació temporal, per temes puntuals i puntes de producció en aspectes conjunturals de l’empresa. En un entorn com el nostre, molt dependent de les puntes com la temporada turística o la campanya de Nadal, tenim els contractes fixos discontinus que asseguren estabilitat al treballador i treballadora. En aquest context, cal desemmascarar tota la contractació feta en frau de llei i no premiar amb un contracte únic, fet a mida per a aquells que vulneren sistemàticament la legislació vigent.

La proposta presentada al Congrés proposa també la “motxilla austríaca” i el que es busca és individualitzar els drets. A partir d’ara, la indemnització serà pròpia i el treballador se l’endurà d’empresa a empresa i serà ell qui decidirà quan i com s’utilitza. En el fons, la proposta busca que sigui el mateix treballador qui es pagui la protecció social, abaixant les aportacions patronals.

I, finalment, es demana que els empresaris que contractin treballadors fixos se’ls rebaixarà les aportacions a la Seguretat Social. Fa temps que la caixa es va buidant. Però es continuen pagant subvencions i bonificacions als empresaris. Contractes que està demostrat que igualment es farien. O sigui, que darrere de l’eufemisme “bonus per l’estabilitat dels empresaris”, hi ha una ajuda encoberta.

Diuen que Ciutadans és el partit nascut entorn de l’Ibex-35. Ho desconec. Presumeixen de no ser de dretes ni d’esquerres. Però amb aquestes credencials i les seves propostes laborals, els taronges s’alineen amb la dreta més liberal d’Europa. Ni el PP podria haver imaginat una segona part de la seva reforma laboral tan perversa. La seva posada en marxa faria saltar per l'aire els pocs drets que ens queden a les persones treballadores, i acabaria per desvalisar la caixa de la seguretat social. El problema radica en l’intent de fer de les intencions una fal·làcia. Que ningú s’ho cregui: no ho fan pels treballadors i treballadores. Ho fan pel seu propi interès, per tenir un mercat de treball desprotegit i al servei complet dels empresaris. Que no ens posin a nosaltres com a excusa.