A l'edifici de la transició tampoc s'hi vivia tan bé com alguns volien fer creure als seus veïns, però ningú el qüestionava. L'havien construït en un moment en què o era allò o res i a tothom li va estar bé. De fet, hi havia edificis molt pitjors.

Amb el pas dels anys, van començar a fondre's bombetes de l'escala que ningú canviava. I va començar a fallar l'antena col·lectiva i alguns canals es veien amb interferències. I va haver-hi aquella vegada en què l'ascensor va estar espatllat una setmana. I després va embossar-se la claveguera. I després hi va haver una plaga de rates. I van començar a caure trossos de façana. I va començar a desaparèixer benzina dels cotxes que s'estaven al pàrquing. I robaven correu de la bústia. I quan es va saber que era la filla del president de l'escala, ell va continuar al càrrec com si res amb l'excusa de que no sabia res del que feia sa filla.

Fins que el propietari de l'edifici va decidir que, per evitar que els veïns s'acabessin revoltant, havia d'aturar allò. I va fer abdicar el porter, una figura mig decorativa però molt important a l'ideari dels edificis amb porter. Creia que era una operació de maquillatge suficient com per:

1/ Fer veure que s'estaven prenent mesures per canviar la situació.

2/ Avisar segons qui que a l'edifici, a partir d'aquell moment, s'havien de guardar certes formes. I que el correu no es roba.

La qüestió era que la culpa de tot el que fallava venia, sí, d'una gestió deficient, però sobretot de la mateixa estructura de l'edifici. Era antic i estava construït amb uns materials que no havien resistit el pas del temps. A més, els últims anys havien arribat nous inquilins, més joves, que no es conformaven amb uns serveis del segle passat que als inquilins més veterans ja els anaven bé.

Naturalment, el propietari no estava disposat a canviar res essencial del bloc. Només faltaria. Pintar la façana? I tant. Pagant vostè una gran part, com si la vol pintar dos cops. Ascensor nou? Si, cabina i motor i a canvi d'un petit augment de lloguer. Servei de videovigilància? Cap problema, repartit entre tots els veïns sortirà baratet. Algunes bigues amb patologies estructurals? Doncs es canvien. Però només algunes. Les suficients per evitar que l'edifici caigui. Però ni una més.

Els nous inquilins no en tenien prou amb aquest maquillatge. Volien un edifici nou. Va ser quan el propietari va decidir canviar el president i posar-ne un de més jove i sense cap relació amb la gestió anterior. Problema? El vell president no volia marxar (per cert, sa filla continuava fent desaparèixer coses sense problema), ni els veïns de tota la vida volien gaire enrenou. Les coses noves fan por a segons quins inquilins.

I així estem ara mateix. Amb el dubte de saber si els nous veïns aconseguiran fer fora definitivament el president de l'escala i la seva manera de fer de tota la vida o podran col·locar un president realment nou que faci les coses d'una altra manera. Tenint en compte, sobretot, una cosa molt important: el propietari permetrà canvis fins a un cert punt.

Vaja, que l'estructura de l'edifici no es toca.