La paraula la té ara el Tribunal Cupstitucional

Esparreguera els va quedar petit. Girona també. Ara sembla que serà a Sabadell. I si seguim així serà al Sant Jordi. I si també desborden l'aforament, podrien fer-la (l'assemblea de la CUP, que és el tema que ens ocupa) al Camp Nou i aprofitant el Catalunya-Euskadi de futbol.

I si també omplen l'estadi blaugrana, doncs ja posats, com que tampoc en faltaran gaires per ser el total del cens, ens inscrivim tots (i totes) a l'assemblea i acabem fent unes eleccions per decidir si fem eleccions.

La cosa és que diumenge el Tribunal Cupstitucional decidirà entre les 4 propostes presentades per la direcció del partit i que es resumeixen en dues: Mas president o eleccions. Sí, sí, com a l'assemblea de Manresa. Exactament així. Un mes després som allà mateix. I, sí, ja sé que també (com allà) hi ha la proposta de candidatura presidencial alternativa a Mas, però seguint amb l'exemple d'ahir, abans soparé jo amb la Halle Berry que Junts pel Sí presentarà un candidat alternatiu. Per tant, si li sembla, deixem de perdre el temps (encara més) amb vies mortes.

Si surt que sí a Mas, després vindrà el tema de si la cigonya porta la criatura amb un pacte d'estabilitat i uns pressupostos sota el braç o no. Perquè si això fos que no, Mas tindria menys futur parlamentari que Rafa Benítez a la banqueta del Real Madrid i faria que el pacte fos un desastre. Per tant, caldria veure com ho vesteixen.

Però, si surt que no a Mas, quin panorama ens vindria a sobre?

D'entrada, hi hauria una nova coalició: Separats pel Sí. Convergència (o com es digui d'aquí dos mesos) i Esquerra no repetiran coalició. Sobretot perquè Esquerra torna a veure que si van sols guanyaran les eleccions. Ara bé, en aquest escenari tornem a estar com al maig passat. De què li serveix a Esquerra guanyar les eleccions amb 35 diputats i de què li serveix al procés sumar-hi els 25 de CDC (o el nom que toqui)? Què faria el sobiranisme amb 60 diputats? I ara vostè em dirà: "Sumi els de la CUP". Bé, d'això en parlarem una miqueta més avall, no se'n vagi.

Total, que Esquerra guanyaria la centralitat entre CDC i CUP i seria la goma que els uniria, i a nivell de partit es convertirien en el nou pal de paller, molt bé, però per no sumar majoria absoluta i amb altres 4 efectes col·laterals:

1/ Sense llista única, què passaria amb els independents com Romeva, Llach, Muriel, Forcadell?

2/ Tornarien a fer el debat de si sumen més junts o separats? L'experiència de les generals demostra que sumen més junts i costaria molt explicar-ho als soferts votants.

3/ Encara que no fossin unes eleccions plantejades com a plebiscit, Ciutadans recuperaria la torxa del no (que és el discurs que li dóna vots i sense el qual és un PP tunejat) i podria col·locar-se com a segona força, cosa que provocaria molts infarts entre els indepes més sensibles.

4/ La gent que va anar a Alcanar a agafar-se de les mans, que va comprar 6 samarretes per fer la senyera amb la família (a preu de mariscada) i que encara no ha entès allò del punter de l'últim 11S, està fins a les orelles de tots plegats. Primer li van dir que teníem pressa, ara tardem tres mesos en fer un govern i potser no el fem i l'última nit electoral alguns indepes de pedra picada van fan una lectura política del futur del procés... en clau espanyola!!! No és país per a sensibles.

Però el que realment mou la foto d'unes possibles eleccions a la primavera és l'efecte Colau. Encara no sabem si aspira a presidir Catalunya o Espanya, però només que donés suport a un candidat estil Domènech (un paio normal, amb un discurs normal, que provoca empatia, que no genera rebuig a l'electorat i que és el professor d'Història que tots voldríem haver tingut), el mapa electoral canviaria radicalment. I ja no li dic si encapçalés la llista. I els més perjudicats serien, sobretot, la CUP. O sigui que als possibles 60 diputats de Separats pel Sí, no es podrien sumar 10 de la CUP com ara perquè no hi serien. Però és que tampoc en serien 60 perquè Colau també grataria a Esquerra. Però és que a l'altra banda del quadre, rebria el PSC, però també una miqueta Ciutadans.