Del xiclet a la manteta
Ha estat la imatge político-alternativa de la setmana. La diputada del PP Andrea Levy seguint el Debat d'Investidura fent gestos poc continguts i menjant xiclet... bé, més que menjant, per la vehemència que va emprar, diria que destruint o aniquilant un pobre xiclet (del qual en desconec el gust). El moment, recreat per l'Empar Moliner a Els Matins de TV3, va demostrar que, de vegades, no es compleix aquella frase dedicada a Gerald Ford, de qui deien que no era capaç de caminar i mastegar xiclet a la vegada (com per definir el seu nivell intel·lectual, oi?). Queda demostrat que la diputada Levy pot mastegar xiclet i, a la vegada, fer escarafalls. La sorpresa, però, va ser que al segon debat, celebrat dos dies després, l'actitud va ser totalment diferent. Xiclet i gestualitat extrema van donar pas a una manteta i maneres de sofà d'un diumenge a la tarda d'aquells en què és de nit a les 5, plou i fa fred...
Què va passar? Potser se li van acabar els xiclets? La manta estava feta a base de xiclets?
Miguel Ángel Rodríguez té com una petita fixació...
Recorda el mític Secretari d'Estat de Comunicació de José María Aznar, el senyor Miquel Ángel Rodríguez? Sí, oi? Actualment col·labora en diverses tertúlies i és molt actiu a twitter. Aquesta setmana ha aprofitat la xarxa per repetir una ocurrència molt seva i molt a l'alçada de la seva loquacitat...
I, què havia dit el dia anterior el senyor MÁR?
Però, si li sembla bé, farem una miqueta de memòria i recordarem altres moments del senyor MÁR amb aquesta qüestió...
Si aquest individu va arribar a ser Secretari d'Estat de Comunicació, no perdo l'esperança de ser algun dia proclamat "mister samarreta mullada" al disco-pub Selene d'Astorga. Bé, i fer-me un serrell com el de la diputada de la CUP, Anna Gabriel.
Continua el "i vostè, senyor polític, què carai sap fer"?
La setmana passada li va tocar a Pablo Iglesias. Aquesta a Albert Rivera. Es tracta que Pedro J Ramírez, factòtum de El Español, entrevista un líder polític mentre juga al ping-pong o tennis de taula amb ell.
Novament som en aquest món mediàtic que necessita oferir "experiències". Sembla que una entrevista "normal" ja no és suficient. O potser es tracta d'aprofitar a veure si el polític en qüestió, sempre pendent de dir i fer el que toca, baixa la guàrdia perquè està pendent de la piloteta. No va ser el cas. Però en Pedro J, expert en temes de vídeos, sí que va aprofitar per parlar d'un vídeotema que afecta Rivera i que fa que quan a google hi posis el seu nom, sigui la segona opció...
És un vídeo de la nit electoral a Catalunya en què el líder de Ciutadans va ser entrevistat en directe a La Sexta. A la sala hi feia calor, Rivera suava, i entre això, el xivarri i l'eufòria existent, la imatge que vam veure va sortir una miqueta del que és habitual. I la gent, que és molt dolenta, va començar a fer córrer teories sobre l'actitud mostrada. És per això que, en plena partida, apareix la pregunta:
Aclarit, doncs, queda aquell moment. Al menys en la versió Rivera. El que a mi, però, em continua neguitejant, és saber què passarà amb els polítics que no sàpiguen jugar a ping-pong. Es quedaran sense entrevista d'en Pedro J? Els entrevistarà jugant al parxís? A l'oca? Als Jocs Reunits Geyper? (avís: aquest últim exemple ha estat posat a propòsit per demostrar que un ja té una edat).
Al menys aquesta vegada no han fet com quan el cas dels jutges que havien signat un manifest a favor del dret a decidir. Llavors van aparèixer, de forma misteriosa, les seves fotografies originals del DNI (de fet, quin diari no té fotocòpia del DNI de tots els jutges que signen manifestos a favor del dret a decidir, oi?). Ara no hi hagut aparició mariana de les fotos i n'han fet servir unes de "normals".
Anem millorant...
Una bonica i no poc petita estelada. Bra-vo!!! Impressionant!!! Insuperable!!! (i aquí li deixo un espai en blanc perquè vostè hi posi l'adjectiu que li faci més patxoca ).
Bé, insuperable i, sobretot, oportú al mig de la polèmica organitzada i que cada partit va a més. Cal dir, però, que al cap d'unes hores, algú de la UEFA va despertar-se i, al mig de la ressaca, va retirar el vídeo dient que havia estat un error. Ah sí? Un error? Doncs fixi's, no ho hauria dit mai...
I ara observi l'anunci en qüestió:
Doncs és estrany que no provoqui dermatitis... sobretot per la quantitat de dermis que queda a la vista d'una manera incomprensible i absolutament injustificable. La mala noticia és que encara estem així. La bona és que ara actua la fiscalia.
Per cert, impagable metàfora. Són motos, oi? Doncs "rueda cada vez más rápido". ADELAAAANTE MARIANOOOOOO!!! Quanta ocurrència amb tan poques paraules, oi? Ara, quan em punxen i no em treuen sang és quan veig que qui també s'apunta a la cosa és... PO-DE-MOS!!!
No se si sabré estar a l'alçada d'aquesta campanya que ens ha caigut a sobre...
Aclarit, doncs, queda aquell moment. Al menys en la versió Rivera. El que a mi, però, em continua neguitejant, és saber què passarà amb els polítics que no sàpiguen jugar a ping-pong. Es quedaran sense entrevista d'en Pedro J? Els entrevistarà jugant al parxís? A l'oca? Als Jocs Reunits Geyper? (avís: aquest últim exemple ha estat posat a propòsit per demostrar que un ja té una edat).
Wanted
Igual que a l'oest, La Razón ha optat per fer de sheriff del comtat i posar preu al cap dels facinerosos (com ha de ser). I, a més, ha tingut el bon gust de fer-ho en una secció que es diu "punto de mira". Però sense diana.
Al menys aquesta vegada no han fet com quan el cas dels jutges que havien signat un manifest a favor del dret a decidir. Llavors van aparèixer, de forma misteriosa, les seves fotografies originals del DNI (de fet, quin diari no té fotocòpia del DNI de tots els jutges que signen manifestos a favor del dret a decidir, oi?). Ara no hi hagut aparició mariana de les fotos i n'han fet servir unes de "normals".
Anem millorant...
A la UEFA hi tenen un espavilat
No cal que ara jo expliqui el sidral que hi ha organitzat entre el Barça i la UEFA pel tema estelades, oi? Doncs bé, dijous, a la seu d'aquest organisme futbolístic exemple de bones pràctiques, honradesa i criteri, van elaborar-hi un vídeo per promocionar el partit de Champions entre el Barça i la Roma. Dels milers... què dic milers, milions d'imatges amb què podrien iniciar el vídeo, quina creu que hi van posar? Va, pensi una estoneta... Què, ja? E-FEC-TI-VA-MENT!!! Van posar-hi la que va ensenyar-nos el TN vespre de TV3...
Una bonica i no poc petita estelada. Bra-vo!!! Impressionant!!! Insuperable!!! (i aquí li deixo un espai en blanc perquè vostè hi posi l'adjectiu que li faci més patxoca ).
Bé, insuperable i, sobretot, oportú al mig de la polèmica organitzada i que cada partit va a més. Cal dir, però, que al cap d'unes hores, algú de la UEFA va despertar-se i, al mig de la ressaca, va retirar el vídeo dient que havia estat un error. Ah sí? Un error? Doncs fixi's, no ho hauria dit mai...
Quan la prova del que denuncies ets tu mateix
Aquesta setmana hem inaugurat un nou format periodístic consistent en donar la raó a qui denuncia una situació i fer-ho a les pròpies carns del denunciador. La cosa va començar amb una peça al New York Times titulada "Els mitjans a Espanya es troben ofegats pel Gobierno i els deutes". Amb un títol així no és gaire complicat imaginar el contingut. Una de les opinions recollides va ser la de Miguel Ángel Aguilar, un dels articulistes més veterans del diari El País. Aguilar deia que "els diaris estan en mans dels creditors i també en les d'un Gobierno que ha ajudat a convèncer els creditors que els diaris han de seguir vius, fins i tot quan estan asfixiats a causa del seu deute. Aquesta és una situació de dependència que fa un mal terrible a la credibilitat dels mitjans espanyols". Més endavant afegia que a El País havien "arribat nivells de censura". Quatre dies després, tal com explicaven en un altre mitjà que no era El País, Aguilar va passar de columnista a ex-columnista.
A la mateixa peça del New York Times, Juan Pedro Velázquez-Gaztelu afirmava que "no hi ha hagut un moment pitjor per a la llibertat d'expressió a Espanya des de la mort de Franco. Els diaris han perdut la seva independència editorial quan parlen de les grans companyies, especialment els bancs". A Velázquez-Gaztelu, però, no l'han pogut fer fora. Bàsicament perquè ja no treballa a El País. Va marxar fa temps i actualment és redactor en cap de la revista Alternativas Económicas.
Però, a veure... encara estem així?
Observi el titular:
Doncs és estrany que no provoqui dermatitis... sobretot per la quantitat de dermis que queda a la vista d'una manera incomprensible i absolutament injustificable. La mala noticia és que encara estem així. La bona és que ara actua la fiscalia.
Qualsevol os dóna gust al brou
Bé, i si no és un os, també. La qüestió és aprofitar-ho tot perquè l'aigua agafi color. Que Lorenzo guanya el mundial de moto GP? Doncs, au...
Per cert, impagable metàfora. Són motos, oi? Doncs "rueda cada vez más rápido". ADELAAAANTE MARIANOOOOOO!!! Quanta ocurrència amb tan poques paraules, oi? Ara, quan em punxen i no em treuen sang és quan veig que qui també s'apunta a la cosa és... PO-DE-MOS!!!
No se si sabré estar a l'alçada d'aquesta campanya que ens ha caigut a sobre...
Doncs jo no li sé trobar la diferència
Els mitjans que segueixen els programes tipus Sálvame han hiperventilat molt aquesta setmana amb el canvi de fesomia de Kiko Matamoros. En Kiko és un habitual dels formats televisius on es tracta de cridar, emprenyar-se, insultar i despullar-se emocionalment per poder guanyar-se una vida plena de despeses en coses molt cares. I tots (i totes) veiem venir que aquest senyor, i amb aquesta vida, acabarà com el rosari de l'Aurora (o el següent de molt malament, que en diuen ara). Els "Sálvametòlegs" coincideixen en afirmar que el cirurgià d'en Kiko és, o bé 1/ molt mala persona, 2/ té un pols millorable, o 3/ el dia de l'operació va deixar-se les ulleres "del cerca" a casa. Jo, la veritat, no noto tanta diferència en com era abans i en com és ara. Bé, a veure, potser una miqueta sí, però és que de vegades tens una cara diferent depenent de si estàs cansat, tens preocupacions... Sap el què li vull dir, oi?