Algun dia algú haurà d'estudiar (i molt a fons) el paper que juguen els programes matinals de les televisions privades espanyoles en la creació d'una certa opinió pública. Ho hem vist en molts altres casos, sobretot relacionats amb successos i amb Catalunya. Però la sentència de La Manada ha estat el primer cop que aquests programes han apostat per A i la reacció ciutadana ha estat tan favorable a B que hem pogut veure en temps real com canviaven d'estratègia.  

Durant anys, el Programa de Ana Rosa (T5) ha intentat blanquejar tant com ha pogut "els pobres nois" de La Manada. El setembre del 2016, els companys de Media.cat ja denunciaven la situació. I ja llavors, com s'explica en l'última línia de la peça, descobríem que la cosa havia estat tan descaradament parcial que van haver d'esborrar un vídeo del seu arxiu. A la secció EnBlau de ElNacional també recollíem algunes de les aventures dels "xicots" tal i com es detallaven a Can Ana Rosa. Inclosa una entrevista a un amic dels Manada on l'individu parlava de "traïció de la noia" i on hi deia la ja famosa frase "cinco contra una o hasta diez contra una; son cosas de ahora". 

Però a Antena 3 també hem vist coses sorprenents. Diversos usuaris han penjat a twitter captures de fotografies dels integrants de La Manada i dels anomenats "Nois d'Altsasu", condemnats per terrorisme després de barallar-se amb un parell de guàrdies civils en un bar d'aquesta localitat navarresa. Els dos casos es creuen per diversos motius, i no només per haver succeït a Nafarroa. Un dels Manada és guàrdia civil, com ho són els dos de la baralla d'Altsasu que afirmen haver estat apallissats precisament per pertànyer a aquest cos. I mentre els mitjans de Madrit (concepte) han volgut presentar els primers com uns bons xicots, els segons eren perillosos terroristes. 

Doncs bé, mirem-nos aquestes captures que li citava: 

Com pot veure, Antena 3 pixela les cares dels Manada però no les del nois d'Altsasu. I no només un cop i no només en un programa. I ara vostè em pot dir: "escolti, són criteris periodístics". Sí, té raó, uns criteris dels quals en desconec l'origen, però que responen a un criteri, efectivament. I m'estalviaré qualificar-lo. Però el criteri encara es fa més feixuc d'assimilar després d'observar la denuncia del company periodista Jofre Llombart al seu compte de twitter:

Segur que hi ha un protocol i un bla, bla, bla però, o es pixela tothom o no es pixela ningú. Per molt que els judicis siguin en dos tribunals diferents. Perquè totes persones jutjades haurien de tenir els mateixos drets, no? 

Però sobre el cas Altsasu, encara n'hi ha més. ETB, que ha fet una gran feina periodística seguint el judici, va aconseguir un vídeo que ho canvia tot. El senyor guàrdia civil que afirmava haver estat apallissat per una turba de terroristes que li havien trencat el turmell i tot, apareix a les imatges instants després dels fets. El senyor, que camina amb total normalitat tot i que en aquell moment se suposa que té fracturat el peu, llueix una camisa blanca planxada com no he dut jo una camisa planxada en ma vida. A un servidor no l'han apallissat mai i espero que continuï la ratxa, però se'm fa difícil pensar que després de trencar-te la cara entre uns quants, la camisa et quedi com acabada de sortir de la tintoreria. En tot cas, si fos així, sol·licito ja públicament la marca de la camisa màgica.

Doncs bé, aquí pot veure el vídeo i tota l'explicació dels fets. Un cop l'hagi vist, observi la denuncia que fa Jonathan Martínez a twitter i que demostra la existència de molta gent interessada en tapar la veritat:

O sigui que a twitter, el paradís de la llibertat segons molts, també hi pot haver censura. Només cal que unes quantes persones a qui els molesti una informació es posin d'acord i la reportin. Per sort, al primer quart del segle XXI la informació va més ràpid que qui vol amagar-la. Al menys de moment.