Un dels principals problemes que té Pablo Iglesias és que té espai però no té discurs. O, si el té, és tan canviant que costa seguir-li el fil quan no es tracta d'utilitzar tòpics com "la casta" o "el búnquer". A Barcelona ha vingut recentment en moltes ocasions i, entre una visita i l'altra, ha dit el mateix i el contrari en el termini de molt poques setmanes. És cert que la política catalana és per a un partit com Podemos enormement complexa, ja que manca de líders sòlids i ha de cedir el protagonisme o bé a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que no milita en la seva organització, o a Iniciativa per Catalunya-Els Verds, la formació que, gràcies als seus quadres, continua sent la que imposa moltes de les decisions en la confluència d'esquerres.

Doncs bé, després de molts moviments més propis de la Yenka (una cançó que va ser tot un himne per a la joventut dels 60 i que amb el ritme pesat de l'època repetia esquerra, dreta, endavant, enrere...) i d'assegurar que Podemos seria si arribava a La Moncloa la defensora d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, resulta que el tema ha desaparegut del programa electoral i la consulta pactada amb l'Estat ha quedat relegada a una discussió per avaluar les experiències del Regne Unit i el Canadà. Desconec si malgrat el que diuen els papers serà aquesta la posició definitiva o assistirem en les properes setmanes a un nou gir en el guió. Això sí, quan faci campanya a Barcelona, no fos cas que a fora li pugui restar vots. Amb la posició expressada pel programa de la formació morada ja existeix consens entre els quatre grans partits –PP, PSOE, C's i Podemos– a descartar un referèndum a Catalunya. Seria, en tot cas, en el marc d'una hipotètica reforma de la Constitució on s'abordaria una reforma territorial.

L'aposta de Pedro Sánchez és l'única vigent amb la modulació que defensa Albert Rivera i l'oposició a qualsevol canvi del PP. Sembla que el pas dels mesos ha acabat deixant sense discurs a Iglesias que, amb aquest pas enrere en la defensa del referèndum oficial i acordat, es dirigeix a disputar als socialistes un electorat més moderat i reticent a canvis bruscos i concessions a Catalunya.