En Pep Lexatín i la seva dona, la Pepa Lexatín, són, com el seu propi cognom indica, farmacèutics. En Pep i la Pepa tenien dues farmàcies. Una cèntrica i l'altra prop d'un CAP. Com pot imaginar, la facturació mensual d'en Pep i la Pepa ja la voldria Florentino al Castor. Total, casa a la seva ciutat de residència, casa a la Costa Brava i casa a la Cerdanya. Fills estudiant als EUA i viatges que ja voldrien els de Callejeros Viajeros.

Però un bon dia, en Pep i la Pepa van tenir la mala sort de convertir-se en el ninot del pim-pam-pum d'un joc molt divertit (sobretot per qui el controla) anomenat FLA (Fons de Liquidació Autonòmica). La gràcia del FLA és que funciona com Podemos i el referèndum a Catalunya, però amb diners. En un cas seria "ara el defensem, ara no el posem al programa, ara el tornem a posar al programa...". En l'altre cas seria "ara us paguem, ara no us paguem, ara paguem el dia 31 a les 23:59:59, ara paguem el dia 4 del mes següent...".

Els farmacèutics són el ninot del pim-pam-pum en què s'ha convertit el FLA
I, ¿què és el que han de pagar les administracions a través del FLA als diferents Peps i Pepes propietaris de farmàcies? Resulta que el 80% dels productes que venen als seus establiments estan finançats pel Sistema Nacional de Salut. I aquests productes, els farmacèutics els paguen als seus proveïdors, normalment a un mes. Mentre la roda va funcionar correctament, cap problema. Farmàcia encarrega medicament, farmàcia ven a client, farmàcia paga a proveïdor i farmàcia cobra d'administració. Ara bé, quan l'últim pas falla un mes, no passa res. Si en fallen dos, la cosa comença a complicar-se. I si en fallen tres (o més, com és ara el cas) ens trobem amb farmàcies que funcionen, que són negoci, però que els ha anat creixent un deute que no poden afrontar.

I tot gràcies al ministre Montoro, una bellíssima persona que ha decidit collar la Generalitat usant els farmacèutics com a hostatges. A tots. Inclosos el Pep i la Pepa que, casualment, són votants del partit per al qual treballa el ministre Montoro. Un Pep i una Pepa que primer estaven totalment en contra de la celebració del referèndum, després a favor però votant NO, després a favor però abstenint-se i que ara s'estan votant a sobre un SÍ com la seva torre de la Cerdanya, que de moment encara conserven.

Gràcies, Montoro. Amb tu va començar tot...