Tot i que encara ens trobem immersos en el tacticisme partidista tan propi d'unes eleccions, la gestió del 27-S i els acords necessaris que han d'assolir les forces independentistes estaran envoltats durant les properes setmanes d'una lògica tensió. La històrica victòria de l'independentisme, amb majoria d'escons al Parlament (72 de 135), s'ha de traduir en acords entre Junts pel Sí i la CUP que no semblen fàcils en tres aspectes ben diferents: el full de ruta que cal implementar a la Cambra catalana, la presidència de la Generalitat i la governança del país. Els punts de partida estan, certament, molt allunyats, i les cessions d'un bloc i de l'altre no poden ser infinites. Tant en l'aspecte ideològic –que, en aquest cas, va des d'un partit liberal a una formació anticapitalista– com en el sempre complicat tema dels lideratges i el vet frontal que la CUP planteja a Artur Mas.

En un joc de sumes en el qual tots són necessaris, els intents de desplaçar Mas de la presidència de la Generalitat són d'una gran miopia, ja que és tant com expulsar el principal referent per a la comunitat internacional i la persona que ha desplaçat Convergència amb el seu lideratge inqüestionable des de l'autonomisme a la sobirania. Algú es pregunta què passaria amb CDC sense aquesta aposta tan personal i rotunda de Mas? Em sembla que la resposta és massa fàcil i no serien els independentistes els més beneficiats d'un moviment d'aquesta naturalesa.

No deixa de ser paradoxal que hagi estat el controvertit Aznar qui hagi sortit del refugi per discrepar de l'anàlisi que s'està fent des de la dreta i l'esquerra espanyoles. "Els secessionistes han guanyat les eleccions i el procés a Catalunya continuarà; això sí, més radicalitzat", ha assenyalat, per assegurar que aquest escenari és el pitjor per al Partit Popular. Aquestes són les fitxes que hi ha al tauler el dia després. Amb cert temor als quarters dels partits independentistes que si l'escó 63 no cau al final del costat de Junts pel Sí, els 62 actuals (davant dels 63 de tots els altres partits, menys la CUP) i la situació es tensa al màxim pot desembocar tant en un acord polític com en unes noves i frustrants eleccions.