De les coses a recordar, no en formaran part molts dels moments que hem viscut a Catalunya des del 27 de setembre fins ara. En general, tres mesos d'un molt pobre i trist espectacle polític que es va iniciar amb un protagonisme desmesurat de la CUP. Els electors els van donar la clau de la governació a Catalunya, però ells ho van confondre ràpidament amb un xec en blanc. No han estat els únics que no han estat a l'altura i, en les últimes hores, hem assistit a una sèrie de propostes per desencallar les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, sens dubte ben intencionades, però que del que menys poden ser titllades és d'estrambòtiques. I això que la política ho aguanta gairebé tot. Potser per això, la victòria independentista del 27 de setembre està a punt de ser un referent dels llibres d'història i no una situació política real, ja que la legislatura se li està escapant al president Mas de les mans.

Artur Mas té les últimes hores per consultar amb el coixí si les eleccions del 6 de març han de ser o no convocades o, al contrari, ha d'aturar el rellotge i, amb això, la situació que ha provocat la CUP –i que, curiosament, a qui menys afectarà és a ells mateixos ja que va ser JxSí que va plantejar els comicis com a excepcionals–. El dilema mediàtic durant aquests mesos de "Mas o març" ha acabat per enlluernar partidaris i detractors quan des de fa setmanes ja no era aquesta la qüestió, atès que la posició de la CUP era, sobretot, ideològica.

A nivell operatiu, tot està a punt perquè es firmi el decret de convocatòria dels comicis i es posi en marxa el procediment administratiu corresponent. A ningú no el sorprendrà, per tant, que aquesta sigui la decisió. A més, així ho va explicitar el president en funcions en la seva última compareixença pública en una entrevista a TV3 dijous a la nit. Hi ha un petit fil d'esperança per a l'acord, ha dit públicament el president de l'ANC, Jordi Sànchez. "El tòpic que mentre hi ha vida hi ha esperança probablement ara és menys tòpic", puntualitzava un dels polítics de JxSí, polítics que ahir a la nit havien emmudit. I, potser, només queda aquesta última reflexió amb el coixí.