Després de gairebé deu hores de reunió, l'assemblea informativa de la CUP celebrada a Manresa ha emès el seu veredicte: Junts pel Sí ha de proposar un altre candidat a la investidura a la presidència de la Generalitat. Artur Mas no té el suport de la CUP i no pot comptar que dos dels seus diputats acabin facilitant-li els 64 vots necessaris en una votació d'investidura i superar així els 63 escons que sumen Ciutadans, PSC, Catalunya Sí que es Pot i Partit Popular. La CUP s'enroca, la legislatura s'evapora i el procés independentista agonitza. No és aquesta, òbviament, la valoració dels cupaires després de l'assemblea tancada, amb una sèrie d'intervencions que no poden generar cap optimisme a Junts pel Sí. El sector més intransigent de la CUP en les seves negociacions amb JxSí ha tirat endavant l'explosió descontrolada de la legislatura i dels resultats del 27 de setembre. També, la victòria, avui ja pírrica, que es va produir de 72 escons independentistes dels 135 que té el Parlament de Catalunya.

Per primera vegada, no és desassenyat afirmar que Catalunya s'encamina a unes noves eleccions el mes de març –cal marcar amb color vermell la data del diumenge dia 6– que resolguin allò que els polítics no han estat capaços de desembolicar. Unes eleccions que, segurament, seran amb un format de candidatures més tradicional, ja que la llista de Junts pel Sí es va aglutinar per a un moment electoral molt excepcional, com va ser el 27S. Malgrat tot, no és absolutament descartable la seva repetició tot i que, a diferència de setembre, la posició de força per a una candidatura d'aquest tipus no recaurà en Artur Mas, sinó en el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, que va ser el que va cedir en el passat. El més curiós del cas és que l'opció que ha perdut a Manresa –la d'unes noves eleccions– és la que pot acabar, a la pràctica, guanyant amb l'enrocament de la CUP, que en dos mesos de converses no ha acceptat que la llista guanyadora (62 escons davant 10 i 1,62 milions de vots davant 330.000) està legitimada per proposar un candidat a la presidència de la Generalitat.

En plantejar la CUP aquest punt com a inamovible i exigir el cap d'Artur Mas per sobre d'altres condicions programàtiques, la legislatura ha entrat en un atzucac. Al final, la cosa no té més misteri. Llevat que Mas i Junqueras siguin capaços d'arbitrar una solució que, ara com ara, no s'entreveu.