Per l'eix central (Alemanya i França), Europa s'enfronta en aquests moments a una prova existencial: ser o no ser com ha estat fins ara. Les negociacions del pla de recuperació reflecteixen aquesta situació problemàtica de definir el futur del bloc.

Angela Merkel va dir davant del Bundestag que "com li vagi a Europa en aquesta crisi en comparació amb altres regions del món determinarà tant la prosperitat europea com el paper d'Europa al món". Atesa aquesta circumstància, la cancellera alemanya aposta per una acció conjunta basada en la solidaritat, que es concreta en un pla de reactivació de 750,000 milions d'euros per als països amb problemes, dels quals 500.000 milions serien subsidis a fons perdut i 250.000 milions en forma de préstecs.

La novetat en aquesta situació és l'aparició d'una nova generació de líders, que reivindica una UE més liberal basada en una geopolítica més ferma, més forta. Al grup, format per dirigents d'Holanda, Suècia, Àustria i Dinamarca, se'l coneix com "els quatre frugals".

El líder d'ells és Mark Rutte, primer ministre holandès, que, malgrat el seu caràcter relaxat, no va tenir cap problema en recomanar a Pedro Sánchez que "vosaltres heu de trobar la solució a Espanya i no a la Unió Europea".

Així mateix, davant la iniciativa francoalemanya de proposar a la Comissió Europea que demani en nom del bloc, un document oficial publicat per Àustria proposa "de no anar a cap mutualització del deute", principi que Alemanya ha mantingut durant molts anys.

Per la seva part, des de l'altra part, els països del sud, presenten un balanç bastant pobre. Avui es parla a París de la italianització de França. Els dos països afronten una recessió d'entre l'11% i el 13% del PIB amb uns guanys de productivitat i creixement potencial gairebé nul. El primer ministre italià, Giussepe Conte, ha presentat un pla de reformes en què només ofereix enunciats sense abordar propostes concretes. Per la seva part, Macron, després de la clatellada soferta en les últimes eleccions locals a França, prova sobretot de no aparèixer com el líder dels països del sud sinó el colíder de la UE amb Merkel. Per la seva part, el Govern de Sánchez va decidir, entre altres coses, una pujada del salari mínim interprofessional que s'ha traduït en una pèrdua d'entre 19.000 i 33.000 afiliats a la Seguretat Social, el deute dels quals es dispararà fins a 100.000 milions d'euros, segons l'Autoritat de Responsabilitat Fiscal (Airef). I això sense esmentar la seva intenció de posar fi a la reforma laboral. En fi...

Un altre senyal del canvi en marxa a la UE ha estat el nomenament de Paschal Donohoe com a nou cap irlandès de l'Eurogrup, en comptes de Nadia Calviño. Irlanda té un impost de societats del 12,5% que desafia tota concurrència i que era qualificat de dúmping fiscal. Doncs bé, la decisió dels jutges europeus del Tribunal de Luxemburg de donar la raó a Apple, amb base fiscal a Irlanda, davant els requeriments de la Comissió Europea, ha obert i desembarassat un camí molt propici per a les multinacionals, cosa que va quedar posposada després de la negativa a la fusió entre Alstom i Siemens.

Estem presenciant una mutació d'Europa, que pot ser més o menys ràpida o lenta, com s'aprecia igualment en la negociació del Fons de Recuperació Europea però que no pararà si la UE vol ser una mica més que un mercat comú com en el seu origen.

Ahir les negociacions de la UE van quedar estancades i van amenaçar de fer descarrilar els plans per crear un fons d'estímul massiu. "Estem en un impasse ara", va dir Giuseppe Conte, Hi ha molts assumptes sense resoldre encara. "Hi ha molt poques possibilitats que s'arribi a un acord aquesta nit. Molt poques", va dir un diplomàtic dissabte passat al vespre. El sentiment de la reunió és de fracàs. Almenys de moment.