"Parlant en privat, aquests funcionaris eren persones capaces, cultes i reflexives. Només en públic les seves veus adquirien aquest to d'escataineig i ells aquest comportament de galls"
Bernard von Brentano
Abans ni tan sols de saber si el dia 3 de maig els donaran la raó, els jutges i fiscals conservadors han anunciat la seva intenció de fer una vaga indefinida per aconseguir que els apugin el sou. Per fi cauen totes les caretes: ni per millorar la Justícia, ni el servei públic, ni per exigir la convocatòria de més places, ni per aconseguir mitjans informàtics, ni per sanejar i millorar els edificis, ni per alleugerir els procediments (tot això urgent i necessari)... Perquè els apugin el sou.
Vaga, i a més indefinida, i a sobre en campanya electoral. Llisquen així del tot pel tobogan que els converteix en mers funcionaris d'alta qualificació. Fins a la més conservadora de les associacions, la que sempre ha defensat el jutge com a encarnació d'un poder de l'Estat, es mostra ara disposadíssima a anar a una vaga total i sense final previst; com un obrer de tota la vida, amb els seus sindicats, la seva patronal i el seu dret a la vaga. No és tan senzill. Qui els marcarà els serveis mínims? Poden abandonar la feina tots alhora? Ells decideixen què cobreixen i que no? Poden alterar les eleccions no constituint les juntes electorals?
Els jutges accepten ser obrers estrictament quan els convé, com els convé i on els convé
En realitat, com gairebé en tot, els jutges accepten ser obrers estrictament quan els convé, com els convé i on els convé. Posen les seves pròpies condicions i, per descomptat, amb l'única amenaça legal del judici que ells mateixos es farien. Els jutges no tenen llibertat sindical -els està expressament vedada-, i per alguna cosa deu ser, però ens diuen que sí que tenen dret de vaga. Com no, si ells tenen dret a tot!
Si el proper dia 16 de maig, en plena campanya electoral, van efectivament a una vaga indefinida, qui els assenyalarà els serveis mínims? Perquè un servei públic essencial ha de tenir serveis mínims. Durant la vaga de 2012, la Comissió Permanent del CGPJ es va negar taxativament a fer-ho: "en l'actualitat ni la Llei Orgànica del Poder Judicial, ni cap altra norma vigent atribueix als òrgans del CGPJ la competència per establir serveis mínims, ni ofereix cap suport per definir el seu contingut ni, en definitiva, la seva adopció." No deixa de ser curiós que durant tota la democràcia al legislador se li oblidés parlar del dret de vaga dels jutges i de la manera de regular-lo. Un oblit ximple o potser, com és lògic pensar, la constatació que mai els va passar pel cap que als integrants d'un poder de l'Estat poguessin comportar-se així.
Serveis mínims n'hi haurà d'haver perquè un servei públic essencial no pot col·lapsar. És més, el Codi Penal preveu expressament que les autoritats i funcionaris públics no puguin abandonar col·lectivament el servei. I doncs? No l'abandonarem, diran, farem l'inajornable i el que pot afectar drets fonamentals. Com que poden fer-ho, ells s'ho tallen i ells s'ho cusen. Ells decideixen què és servei mínim i que no. O deixaran que els ho imposi el Ministeri de Justícia? Això seria la relliscada total. Si Justícia els paga i els mana, que pinta el CGPJ i per què existeix? No, els serveis mínims els decideix cada un d'ells perquè ningú no està habilitat per imposar a un jutge quins actes porta a terme i quins no. En la vaga anterior, una de les associacions va arribar a proposar en una reunió no acudir a les juntes electorals. No va quallar, però, segons diuen, més que res per no perdre els calerons extra.
Aquesta proletarització inaudita de la carrera judicial té, curiosament, els conservadors al capdavant. Diuen les males llengües que la presidenta i el president de les dues associacions majoritàries volen fer mèrits perquè Feijóo els faci ministres. I si són treballadors qualificats, per què no pot criticar-los el govern o els membres del Parlament? Ah, que llavors són poder de l'Estat. I si són simples treballadors, per què tenen un govern propi i, sobretot, per què volen escollir-lo ells mateixos? Encara no he vist els treballadors escollir els Consells d'Administració. Ah, que en aquest cas encarnen un poder independent. I si són simples treballadors i les seves associacions negociaran amb la patronal governativa, aleshores són sindicats? Ah, no que això ho tenen prohibit.
És el súmmum de les penques. Ser una cosa i l'altra segons et convingui i quan tu decideixis. Qui l'hi havia de dir als jutges a començaments de segle que podia passar una cosa així! La proletarització va fent efecte. Ara es regeixen no només per la lògica obrera, sinó per la de fer tant mal com sigui possible, com ja va quedar clar en els arguments que van donar per iniciar una vaga tan inaudita en plena campanya oficial per a unes eleccions. "Millor que millor -diuen- així pressionem més". Quina vergonya sentirien els jutges de fa unes dècades veient coses així!
Més dura serà la caiguda. Si ets un simple treballador qualificat, ningú entendrà per què no pots perdre el teu lloc de treball per inútil o per gandul o pels errors comesos. Inamovibilitat, diran. No s'entendrà tampoc per què poden agafar totes les portes giratòries del món -empreses privades, càrrecs, ministeris- i tornar després la seva feineta còmoda i segura a l'Administració. No entendrà la societat per què poden fins i tot anar-se'n a emprendre i muntar el seu propi despatx o negoci per si es forren i després, si els va malament, tornar de nou a una feina més perpètua que el papat. Això és comú a altres cossos superiors de l'Administració i, la veritat, en comptes de fer tantes lleis absurdes, seria desitjable legislar sobre aquests privilegis anòmals.
No deixa de ser insultant per a la resta de treballadors aquest afany de voler equiparar-se només per a un dret que emana precisament de les característiques del treball dependent davant d'un empresari a qui estan supeditats. Mirin els fiscals, demanant independència i portar la instrucció, i després, els de l'associació conservadora, se'n van juntets amb en Feijóo. És terrible per a altres operadors jurídics, com els advocats, que estant sovint en condicions molt més precàries i complicades no poden fer vaga perquè ells no els ho permeten a risc de perjudicar greument el justiciable. Ni parir deixen de vegades a les advocades, que han estat citades a judici pels jutges sense cap mena de consideració pel seu estat.
Aquests són els nostres jutges, simples pencaires uns dies i poder de l'Estat, d'altres. Perquè ells s'ho mereixen. Perquè ho volen tot.