"C'est uneix expérience éternelle que tout homme qui a du pouvoir est vaig portar à en abuser."
Montesquieu

Segur que aquests últims dies han vist centenars de jutges a les xarxes socials, a les televisions, o escrivint articles sobre l'enorme error comès per una de les seves companyes en oblidar prorrogar la instrucció del cas més important contra la màfia russa en més d'una dècada. A Sa Senyoria se li va oblidar dictar un acte i ara ha hagut de deixar-los lliures i tornar-los les armes, les cases i els calés. En un últim intent d'arreglar la destrossa, els fiscals de Madrid han presentat un paperet, però la cosa pinta malament. Han vist com les associacions feien un mea culpa i clamaven per l'exigència de responsabilitats disciplinàries a la susdita? Només en una de ciència-ficció veurien alguna cosa així.

El que sí que és real, BeReal, és que els fiscals s'han indignat perquè la Fiscalia General volia controlar la història aquesta que hi hagi gent preparant en B opositors. Els van demanar que fessin una declaració sobre si eren preparadors o no. Un paperet dient: sí, preparo o no, no preparo. Una bogeria, ja veuen. Indignats és poc. Quin insult pensar que els que no han declarat res fins ara potser... s'ho callen! Quina temeritat de bojos és fer-li-ho posar per escrit! És clar que llavors hi hauria constància de la falsedat si es fa d'esquitllentes. Tan inflamats estaven amb la gosadia que se n'han anat a pledejar i, fixin-se!, els jutges del TSJM els han concedit les cautelars que van demanar i han paralitzat el decret. I ja saben el que passarà. No vagi a ser que a algú li passi pels pensaments fer el mateix amb els mateixos jutges. Obliden massa aquest Montesquieu que no els cau de la boca i que va escriure: "Qui ho diria! La virtut mateixa té necessitat de límits". Fiscals virtuosos, jutges virtuosos, prenguin-ne nota i no pretenguin posar-se'ls vostès mateixos.

Les associacions judicials conservadores s'han convertit en lobbies de pressió per aconseguir la legislació que desitgen. Unes dues mil persones pretenen forçar —amb la connivència d'un PP filibuster— que els nostres representants legislin exactament el que ells volen. És molt preocupant aquesta deriva independentista dels jutges espanyols. Els jutges, sobretot els més conservadors, i també en la mesura que poden els fiscals, estan intentant fa temps fer-se amb les regnes de les institucions que representen, arengant i exigint la "independència" en una lectura no només basta sinó bastant fake de la separació de poders i del paper de les carreres funcionarials que integren. Són les punyetes indepes. Té nassos.

Han oblidat, o han reelaborat al seu gust, un concepte d'independència que es refereix a una disposició íntima, a un ànim intern de cadascun dels jutges a l'hora de dictar les seves resolucions i no a un autogovern exclusiu i aliè a qualsevol entroncament democràtic. Ells, els que han passat un examen en el qual s'autoexaminen, volen autoelegir-se per autoreglar-se i autoascendir-se i autocastigar-se o autoperdonar-se i decidir a qui encimbellen en la seva carrera i a qui s'ho impedeixen sense cap intervenció ni legitimació de la sobirania popular. Aquesta no-dependència de cap de les parts ni de cap influència que no sigui la de la pura llei, a l'imperi de la qual s'han de sotmetre, no l'han transformat en aquest nou relat en una independència de poders que ve a ser un jo m'ho tallo i jo m'ho cuso sense que res ni ningú pugui posar-los fre o contrapès. Tinguin en compte que els pobres vuit vocals elegits per les cambres estarien sempre en una evident minoria per a tot.

Les associacions judicials conservadores s'han convertit en lobbies de pressió per aconseguir la legislació que desitgen. Estan intentant fa temps aconseguir les regnes de les institucions que representen arengant i exigint la "independència"

Els jutges busquen independitzar-se i s'han constituït en grups de pressió per legislar. Sí, per legislar perquè pretenen decidir i després imposar una forma d'elecció dels membres del CGPJ suplantant qui la Constitució atorga el poder de fer-ho: al Parlament en forma de llei orgànica. Per descomptat, han aconseguit vendre que si els jutges s'elegeixen entre ells desapareixerà la politització. En altres temps, no sé. En aquests temps líquids, la politització de les associacions judicials les converteix en veritables partits, amb una excepció que els explico en secret i si no em delaten: els jutges són nuls per fer política, no saben, no han estat entrenats per a això, sinó per ordenar i manar.

Ni entre ells es posen d'acord. Els autodenominats "professionals", o sigui els més conservadors, volen elegir aquests dotze vocals judicials mitjançant "una elecció directa, amb llistes obertes, amb circumscripció nacional i sense restriccions de cap mena". Un majoritari cigar que portarà sí o sí que els seus integrants copin les posicions i, per descomptat, tinguin la majoria absoluta i controlin així tots els nomenaments.

No ho dic jo, ho diuen els seus propis companys, que saben que això faria que un òrgan constitucional quedés per sempre en les urpes d'aquesta associació concreta, i que no podrien accedir a certes posicions sinó amb la seva aquiescència. Com ha dit el portaveu de la Francisco de Vitòria, el que proposen els conservadors amb —diu— el suport del PP  "no faria sinó substituir un mecanisme d'ingerència per un altre". Doncs posats a la ingerència, almenys el pes dels partits en les Corts el podem canviar cada quatre anys.

Els jutges conservadors són indepes perquè volen repartir-se la moguda i per a això grapegen Montesquieu i enganyen poc subtilment la ciutadania. A L'Esprit des Lois queda meridianament clar que no pretén que independència sigui desconnexió total i absoluta, sinó establir balanceigs entre tots ells. El francès anomenava el poder judicial el "no-poder" i els que sí que parlen el seu idioma, van fer una Constitució francesa que no es refereix al poder judicial sinó a l'autoritat judicial. La "faculté d'empecher", és a dir, de prevenir la deriva dels altres poders. Montesquieu, no volia el judicial derivant sol. Fa una dècada jo pensava una altra cosa, però vist això que els vaig explicant, tinc clar que assistim a una lluita per copar el poder que no beneficiaria la nostra democràcia. Em fa por.

Són els representants populars els que han de decidir si aquesta llei orgànica es canvia i com. Ni tan sols el Consell d'Europa no pot obligar-nos a canviar una llei vigent des de 1985 declarada constitucional i un sistema que només es peta quan un partit fa el pirata. En tot cas, és impensable aquesta imposició que pretenen forçar. Si finalment es decidís debatre una elecció judicial directa de 12 vocals, que constitueixen la majoria absoluta, caldria reduir les competències del CGPJ i restringir la seva capacitat de fer nomenaments. És una llei la que les regula i les lleis les fan els polítics electes, els agradi o no els agradi.

No es perdin com intenten treure profit de la plantada del PP i de la tensió amb el PSOE. És el procés dels jutges conservadors, que volen treure les seves urnes.