És sorprenent que Baltasar Garzón, que va ser expulsat de la carrera judicial per una mala instrucció en la Gürtel, gosi dir que el magistrat del Tribunal Suprem Hurtado prevarica en la darrera interlocutòria de la seva instrucció del cas que imputa al fiscal general de l'Estat. Per començar, perquè bona part d'allò en què es basa Hurtado ja havia estat vist al Tribunal Superior de Justícia de la comunitat, sense que llavors s'objectés res sobre qui dictava les resolucions. D'allà va sortir la causa quan l'aforament del fiscal general la va portar al Tribunal Suprem i és allà on el fiscal general i els seus subordinats, així com alguns periodistes, han declarat en diverses qualitats. En segon lloc, per aprofundir en males instruccions, durant el temps en què Garzón va ser a l'Audiència Nacional, algun narcotraficant es va beneficiar quan es va esgotar el període màxim de presó provisional sense que tota la investigació hagués estat tancada (i es va escapar de la justícia quan va ser posat en llibertat).
Potser Garzón nia algun desig de revenja per la seva pròpia expulsió o per carregar contra els que persegueixen qui va ser segon de la seva cònjuge quan ella, Dolores Delgado, ostentava el càrrec que ara ocupa Álvaro Ortiz i que ja en el màxim nivell, va crear per a Delgado una plaça (la Fiscalia de Memòria Democràtica) que després el Tribunal Suprem va entendre espúriament ocupada per Delgado. Tot i que la resolució d'Hurtado fos objectable, Garzón no és el més legitimat per criticar-la, atès el seu historial. I, en tot cas, convindríem que no són els altres poders de l'Estat, en concret, l'executiu, en concret, el govern espanyol, els que poden valorar o criticar les actuacions dels jutges, com ho han fet aquests dies.
La justícia en general funciona, diria que força millor que bona part de l'administració pública
Al que assistim és al judici sobre la justícia quan la seva actuació ens resulta inconvenient: cada cop que un jutge fa seure un dels seus al banc dels acusats, i ja en són uns quants, el govern espanyol s'uneix a la campanya difamatòria que alguns partits fa anys que llencen contra la justícia. Lawfare, n'hi diuen, tot i que el que es comprova sigui més aviat l'existència d'una policia amb voluntat de preservar la unitat d'Espanya emprant mètodes inacceptables, delictius, denunciables en connivència amb un govern que no és l'actual. Hi ha persones corruptes i indesitjables a totes les institucions, ho comprovem cada dia, però no és creïble que només parlem de les seves males arts quan impliquen els nostres. Han anat a la presó polítics de tota mena, han dut al banc dels acusats la filla de rei, i el seu marit s'ha estat uns anys a la garjola.
La justícia en general funciona, diria que força millor que bona part de l'administració pública. Si per cada jutge d'instrucció, sigui a Madrid o Badajoz, que investiga algú de l'entorn de Pedro Sánchez cal posar en dubte el sistema sencer, els qui acaben descreient-se són la resta d'imputables. No saben a què juguen, ni els que es beneficien d'aquesta política de barricada que dispara a matar contra el sistema judicial. Amb una justícia abatuda, les reformes legislatives que arriben no ajudaran gens. I amb tota probabilitat es queixaran amargament quan ja no tingui remei.