La reunió que Pedro Sánchez ha mantingut per separat amb els representants d'Esquerra Republicana i Democràcia i Llibertat, en el seu intent per armar una majoria parlamentària que li garanteixi la investidura, ha aportat un element significatiu i nou a l'acció política dels dos grups parlamentaris independentistes catalans: el compromís d'unitat de vot al Congrés dels Diputats quan es dugui a terme la investidura. Encara que ERC i DiL es van presentar separadament a les eleccions del 20D circumscrivint així la candidatura de Junts pel Sí únicament als comicis catalans de setembre, el gest dels dos grups parlamentaris catalans a Madrid ve a suposar, a la pràctica, que es poden gestionar les discrepàncies puntuals que hi hagi i alhora la unitat d'acció en temes com el referèndum a Catalunya.

És obvi que després de la presentació del document polític de Podemos, la investidura del candidat socialista s'està allunyant, almenys, aparentment. Podria donar-se el cas que a Sánchez únicament li acabessin votant els diputats del Grup Socialista. Estem davant d'una partida de mus en què cada jugador juga les seves cartes i la partida encara no s'ha acabat. No deixa de ser curiós que, al final, la investidura d'un president de govern espanyol es determini a partir de la política que s'acabi pactant sobre Catalunya. I que Catalunya sigui la línia vermella d'acords o desacords. Després de sentir durant mesos (de fet, des del 2012 i sobretot a partir del 2013) que calia abaixar el suflé català, és el reconeixement més evident de la miopia amb què s'ha abordat aquesta qüestió des de la política i els mitjans de comunicació espanyols. No sabem si hi haurà govern a Espanya però sí que veiem que el debat sobre el referèndum a Catalunya ha acabat condicionant discursos i pactes de governabilitat. I això que tot era un debat prefabricat! Que Déu els conservi la vista.