La major part de la gent que feia cua per assistir com a públic al judici al procés eren gent de Vox. “Sou de Vox, oi?", vaig preguntar a un grup de gent gran. “Somos españoles”, respon un. “Somos españoles y tú catalán, que te he visto en TV3”. No vaig poder portar-los la contrària perquè en això tenien raó. Cadascú és el que és. Solien saludar-se uns als altres amb un “viva España”. Havien matinat per no perdre’s el judici. Només podia entrar una quarantena i des de quarts de set, encara negra nit, esperaven torn, i es van organitzar agafant tanda numerada. L’“ardor guerrero” pujava de to quan entraven el president Torra o altres representants catalans. Quan va arribar l’exconseller Carles Mundó, una dona cridava: “¡Al trullo, al trullo!”, assenyalant amb un dit acusador. Santiago Abascal, el líder de Vox, xuclava càmera tant com podia, exigint la detenció del president Torra, perquè “el golpe sigue vivo”. A la plaça de la Villa de París, el catedràtic Javier Pérez Royo transmet el seu pessimisme. “No veig solució ―diu―, les condemnes seran màximes”. A Madrid fa fred, però al matí feia sol i al migdia els cafès estaven concorreguts malgrat que amb tantes batalles als escenaris oficials qualsevol observador arribaria a la conclusió de trobar-se davant l’ensorrament institucional de l’Estat.

 L’extrema dreta es fa veure i sentir per tot arreu

Mentre al Tribunal Suprem els advocats dels presos independentistes qüestionaven la imparcialitat de les actuacions del poder judicial en relació al dret de defensa i desenvolupaven el relat de manca de garanties processals i de vulneració de drets fonamentals, no gaire lluny, al Congrés dels Diputats, el poder executiu intentava sobreviure presentant uns pressupostos sense cap esperança de resistir una caiguda anunciada. Al judici, els defensors dels acusats han posat en evidència prou contradiccions objectives en la instrucció del sumari. Si cap d’elles és tinguda en compte, la sensació d’indefensió marcarà tot el procés. A les Corts un debat que havia de ser de números, xifres i projectes ha derivat en un intercanvi de monòlegs histèrics sobre Catalunya. Fins i tot la presidenta del Congrés ha hagut de recordar quin era el tema del debat, però ho ha fet precisament quan parlava Joan Tardà. L’estat de dret s'ensorra i no s’albira cap represa, més aviat el contrari, quan grups radicals intensifiquen la crispació. L’extrema dreta es fa veure i sentir per tot arreu. Les banderes de la Falange tornen a formar part del paisatge habitual de la capital i alguns fets vandàlics no per escadussers són menys significatius. Dilluns a la nit al cementiri de l’Almudena van ser profanades les tombes de Pablo Iglesias, el fundador del PSOE, i de Dolores Ibárruri, la Pasionaria, el principal referent històric no només del Partit Comunista, sinó de l’antifeixisme espanyol. La guerra civil torna a estar present. El govern de Sánchez preveu ordenar definitivament aquest divendres l’exhumació de les despulles del dictador Franco del Valle de los Caídos concedint un marge de quinze dies a la família del general per triar un cementiri que no sigui el de l’Almudena.

S’interpretava que Sánchez volia complir la seva promesa estel·lar coincidint amb l’anunci de la convocatòria electoral per al mes d’abril, després que sigui tombat dimecres el projecte de pressupostos, però el calendari s’ha complicat molt. Sembla que la data del 14 d’abril no agrada a La Zarzuela, perquè segur que els sobiranistes i Podemos farien campanya amb la bandera de la franja morada i això al PSOE, que és un partit obedient i dinàstic, tampoc el beneficiaria. Als passadissos del Congrés, el ministre Ábalos no dissimulava el seu escepticisme sobre el dia de la República. El 28 d’abril sembla impracticable situant la campanya en plena Setmana Santa. Tanmateix, els adversaris de la dreta també fan càlculs. Pablo Casado i la cúpula del PP s’han plantejat presentar una moció de censura quan es confirmi que el govern espanyol no tira endavant els comptes. S’ho pensaran dues vegades perquè Pablo Casado no té cap possibilitat de superar la moció i el debat podria suposar el seu suïcidi polític, però la iniciativa, en cas de portar-se a terme, bloquejaria la possibilitat de convocar la setmana que ve eleccions anticipades. Potser per això, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha insistit diverses vegades que el govern actual està determinat a continuar. A seguir governant. El que és una incògnita és com s’ho farà tenint la meitat del Parlament i la meitat del seu partit en contra seu. Tot tremola, com si hagués de caure en qualsevol moment. 

judici proces acusats Efe
judici al procés La foto de la ignomínia Alba Solé