Les "dues sessions" celebrades divendres al Gran Saló del Poble de Pequín amb els delegats de la Legislatura (una espècie de Parlament dirigit) i la plana major del Partit Comunista (PCX) van acabar, per una banda, amb una impressió d'incertesa i temor pel creixement econòmic i, per l'altra, amb l'aplicació de mà dura amb Hong Kong i Taiwan. Jutjat per l'ambició de Xi Jinping de convertir la Xina en el país líder mundial, els observadors van qualificar l'acte polític (el més important de l'any en l'imperi del centre) com una cosa ja vista fa anys, una combinació estratègica per fer un pas endavant i dos passos enrere.

Els desafiaments de l'economia xinesa es van descriure com "sense precedents" a l'exercici de 2020. Per primer vegada, el Govern va abandonar l'objectiu de creixement anual després de contreure's un 6,8% en el primer trimestre i témer els experts una segona contracció en el segon, la qual cosa donaria com a resultat la primera recessió des de 1976. Hi ha uns quants centenars de milions de treballadors amb llocs de treball flexibles, va dir en el seu discurs el primer ministre Li Keqiang, amb el qual l'ocupació s'ha transformat en l'objectiu principal. Els esforços més importants es destinaran a persuadir el públic xinès de l'eficàcia de Pequín abans que els estrangers, que exigeixen més informació sobre els orígens de la pandèmia i demanen una investigació internacional.

Per estimular l'economia, el president de l'Acadèmia de Ciències Socials ha proposat l'emissió de 5 bilions de iuans (700.500 milions de dòlars) en bons del tresor especials, que el Banc Central compraria a un tipus d'interès zero. L'exgovernador del Banc Central, Wu Xiaoling, va dir que hi ha d'haver restriccions en la despesa governamental per garantir-ne l'eficiència. Al final el Govern farà una emissió d'1 bilió de iuans, als quals se sumaran les emissions que facin els governs locals.

Amb aquest encaix financer i declarant que la Xina complirà a partir de gener l'acord fase 1 firmat amb els Estats Units per no bloquejar el comerç internacional, i promet obrir (amb excepcions) el seu mercat intern als estrangers.

Quant a l'ordre intern, Pequín introduirà una llei de seguretat nacional a Hong Kong. La ciutat vivia des de 2019 una gran crisi després del projecte de llei autoritzant l'extradició de sospitosos a la Xina continental, la qual cosa va fer sortir mig milió de manifestants als carrers. La decisió actual afecta el compromís de la Declaració Conjunta Sinobritànica que garantia un "alt grau d'autonomia" per a Hong Kong fins almenys el 2047. L'últim governador britànic de l'antiga colònia, Chris Patten, va qualificar la decisió d'"assalt integral". L'índex Han Seng, la borsa hongkonguesa, es va enfonsar divendres a 1.259 punts, després de tenir la caiguda més important des de 2015.

En el cas de Taiwan, a part dels sobrevols d'avions militars xinesos sobre l'illa, l'Organizacion Mundial de la Salut (OMS) li ha impedit d'assistir com a observadora a Tsai Ing-wen en l'assemblea anual de l'organització iniciada dilluns. El balanç exemplar de l'antiga Formosa, que amb una població de 23 milions de persones, que només ha tingut 440 casos de contagi i només 7 morts. L'illa va ser, des del 31 de desembre, la primera en reaccionar al coronavirus demanant "informacions" a l'OMS, que no va oferir cap resposta, la qual cosa va conduir Taipei (la seva capital) a prendre immediatament mesures de filtració dels passatgers procedents d'Hubei, tres mesos abans que la Xina admetés que el virus es transmetia de persona a persona. Un rival massa avançat perquè l'OMS, en mans de la Xina, l'acceptés a les seves files.

Un altre punt crucial per a Pequín en les "dues sessions" és el finançament de l'Exèrcit, on els líders militars lluiten per una augment substancial del seu pressupost. Conflictes com els que es repeteixen al mar del Sud de la Xina imposen la seva actualització, atès que la despesa en defensa de la Xina és de 261.000 milions de dòlars davant els 732.000 milions dels nord-americans.

A part de la necessitat de mantenir disciplina en la despesa, la possibilitat d'un conflicte militar a la zona es considera baixa.

L'ordre de Xi Jinping de "prepara't per guanyar guerres" emesa el 2017, l'estratègia de "rejoveniment" de l'Exèrcit en una força de combat de primer nivell està prevista per a 2050, un any després del centenari de la fundació de la República Popular de la Xina per Mao. Cita històrica perquè la Xina, segons va dir el 2017 Xi, miri la resta del món "des de les altures". Probablement, aleshores el nou emperador ja estarà programant la seva estada a la Ciutat Prohibida, destruïda unes quantes vegades.