Després de tancar un polèmic preacord per a una coalició amb els socialdemòcrates de l'SPD, el temps d'Angela Merkel arriba a la fi. El procés per a la seva successió a la CDU ja ha començat. El futur que es prepara a Berlín bascularà entre més Europa o més Alemanya, on la frustració és creixent. La Unió Europea no té el futur assegurat.

Hi ha un cansament de Merkel com es va fer evident a les últimes eleccions, amb l'aparició del partit populista Alternativa per a Alemanya (AfD), que pot agreujar-se amb les concessions de la CDU davant de les exigències de Martin Schulz, que ha obtingut per a si mateix la cartera d'Exteriors, encara que posteriorment hi ha renunciat, a més del Ministeri de Finances i el de Treball per al seu partit. "La composició del gabinet és un error polític", va dir Christian von Stetten, un membre destacat de la CDU molt relacionat amb el món dels negocis. Dilluns, l'indicador del febrer sobre la confiança dels inversors a l'eurozona va caure a causa de la preocupació que suscita la coalició.

Conscient del seu desgast, la cancellera ja ha fet les primeres passes amb vista a la successió elegint Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK) per ocupar el seu lloc al capdavant de la CDU. Aquesta dona de 55 anys, experta en qüestions d'Interior i que dirigeix l'estat de Sarre (menys d'un milió d'habitants), peca d'inexperiència en l'àmbit federal. El problema que té ara Merkel és que la cartera d'Interior correspondrà als bavaresos de la CSU, mentre el SPD s'ha adjudicat, per la seva banda, el Ministeri de Treball i Assumptes Socials, que Merkel volia oferir a AKK.

Però encara hi ha més coses. Malgrat l'èxit en la gestió de la crisi europea, el Ministeri de Finances que dirigia Wolfgang Schäuble (avui president del Bundestag) ha passat a mans d'Olaf Scholz, de l'SPD. Schäuble va fer bé la feina, malgrat l'oposició que va trobar en bona part dels països del sud, inclosa França. Ara París vol reformes institucionals com la creació d'un Ministeri de Finances europeu, que gestioni un pressupost comú, així com la transformació del Mecanisme d'Estabilitat en un Fons Monetari Europeu. Els "cinc savis" o instituts d'economia alemanys s'hi han oposat i l'expresident del poderós IFO, Hans-Werner Sinn, ha advertit els seus compatriotes que "anem cap a una unió de transferències fiscals a Europa de nord a sud".

Durant un temps, Schäuble, que va haver de renunciar i apartar-se per permetre que Helmut Kohl acabés perdent davant Gerhard Schröder en l'intent de ser canceller per cinquena vegada, ha estat impulsant cap al cim el seu secretari de Finances, Jens Spahn.

Però aquest qualificat i heterodox economista ha quedat fora després de la victòria de l'SPD, que ocuparà la cartera de Finances. Els qui li han seguit la trajectòria hi han vist semblances amb el nou canceller austríac Sebastian Kurz, que s'ha afegit a la rebel·lió dels països de l'Est contra els projectes de rellançament de la UE. Prefereixen patriotisme a una Europa més forta.

La qüestió dels refugiats, que haurà d'ajustar-se a la "capacitat d'integració", i la fronda anti-Brussel·les, a la qual s'apunten molts alemanys perquè la consideren contrària als seus interessos, pot provocar un efecte bumerang molt perillós per al futur de la Unió Europea.