Els Reis d'Orient arriben aquest any amb la il·lusió de sempre, però amb menys regals per oferir especialment pel que fa a l'economia. El creixement serà desigual entre unes zones i altres, sense que sigui catastròfic, però segurament més feble perquè viurem una etapa força més incerta. Segons l'FMI, la reactivació de l'economia global ha tocat sostre.

El 2019 la frenada arribarà al món industrialitzat, que passa de tenir una previsió de creixement del 2,4% el 2018 al 2,1% l'any nou. La clau seria, segons l'FMI, l'esgotament de l'estímul fiscal aprovat fa dos anys als EUA.

Paradoxalment, l'economia nord-americana creixerà l'exercici vinent i el següent a un ritme del 3%, segons el secretari del Tresor, Steven Mnuchin; una estimació que corrobora El Erian, assessor principal d'Allianz i expert prestigiós.

Per a El Erian, l'expansió nord-americana, com molts adverteixen, ha estat potser molt llarga, però, diu, "ha estat molt lenta". A parer seu, la confrontació entre la Xina i els EUA "no ha arribat a convertir-se en una guerra comercial" —només atribueix el 25% de probabilitats que passi. L'optimisme de l'expert es basa en la seva visió que l'economia nord-americana ha assolit un nivell de creixement secular, que li permet mantenir una elevada activitat permanent davant les canviants variacions que comporta el creixement cíclic o conjuntural.

A Europa, el president del BCE, Mario Draghi, es va referir en la seva última roda de premsa a la situació de la zona euro per dir que causa "una preocupació creixent". El BCE ha rebaixat la previsió de creixement per al 2019 fins a l'1,7%, davant l'1,8% previst anteriorment, i fins a l'1,7% el 2020. La inflació quedarà en l'1,6% al llarg de l'exercici vinent, la qual cosa permetrà mantenir intocats els tipus d'interès després de posar fi al programa de compra d'actius. La part bona és que la demanda interna es mantindrà viva.

Més pessimista s'ha mostrat el Bundesbank sobre l'economia alemanya, a la qual només concedeix progrés de l'1,5% i no del 2% com fins ara. Una de les grans preocupacions alemanyes és la indústria automobilística.

A l'Àsia, l'FMI ha rebaixat el creixement xinès fins al 6,2%, des del 6,4% previ, la qual cosa representaria la taxa d'expansió més lenta de l'Imperi del Centre des del 1990, quan el creixement va caure després de la violenta repressió de la Plaça Tiananmen l'any abans. I l'FMI adverteix que podria desaccelerar-se encara més si el conflicte comercial s'aprofundeix, fins a arribar a un perdre un punt percentual complet el 2019.

I, venint ja a terrenys més pròxims, el Banc d'Espanya (després de quatre anys d'expansió, amb els tres últims per sobre del 3%), ha retallat la previsió fins al 2,2% per al 2019, davant el 2,5% el 2018. L'alentiment es deuria a l'atenuació progressiva dels efectes expansius de la política monetària, i el consum serà més baix que els últims anys, va dir el banc emissor.

Aquí, la crisi política frenarà el creixement de l'economia catalana fins al 2% des del 2,4% el 2018, segons les previsions de la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas), quan al País Basc arribarà al 2,7%.

El conjunt d'aquestes previsions podria experimentar alteracions significatives (o beneficiar-se'n) a causa de les situacions polítiques canviants, com ha pogut comprovar-se a França, on la revolta de les Armilles Grogues ha elevat el seu dèficit públic per al 2019 per sobre del 3%, la qual cosa fa que França incompleixi els compromisos amb Europa. L'avaluació dels seus efectes sobre el creixement francès encara no ha pogut fer-se perquè tot està en l'aire. Una característica molt pròpia d'aquest any.